Mostrando entradas con la etiqueta Llenguatge musical. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Llenguatge musical. Mostrar todas las entradas

jueves, 24 de diciembre de 2009

Bon Nadal!

Fins aquí arriba el primer semestre, un petit tastet del llarg camí d'una futura mestra.

Us desitjo un molt BON NADAL!!
Ànims i sort als exàmens!!

miércoles, 23 de diciembre de 2009

Síntesi del blog.

El blog m'ha servit per dur al dia ells apunts ben organitzats i aclarir-me a l'hora d'explicar-me i així una manera d'aprenentatge, ja que li dones voltes per escriure amb claredat. Compartir treballs realitzats, per exemple a seminari, a plàstica, practiques de TIC, poemes de Comunicació, cançons estudiades a Música, opinions, apunts, entre d'altres.

Per mantenir actiu el blog cada dia he anat penjant les practiques fetes a classe, apunts, activitats, opinions referents a l'aprenentatge, etc. I en totes les entrades que ho requerís hi adjuntava el link corresponent per poder obtenir més informació.

Així que el blog m'ha resultat molt interessant i no tan difícil d'utilitzar com semblava. El tenir per etiquetes cada una de les entrades i d'un sol cop d'ull buscar-les per el nom, el tenir pagines d’interès i poder accedir-hi fàcilment. Y el manteniment diari m'ha estat molt útil en quant a aprenentatge diari i continu i ser un recull al final de semestre d'apunts i practiques fàcilment recuperables per estudiar.

miércoles, 16 de diciembre de 2009

Concert d'orquetra simfònica.

Avui hem entregat el treball de l'orquestra simfònica que vam anar a veure.
El concert que vaig anar va ser al Conservatori Municipal de Música de Barcelona (cmmb), era un concert gratuït ja que tocaven els alumnes d'allà (que aquest dissabte tornen a tocar a l'auditori) i era un dia que hi havia 11 hores de música seguida.

martes, 15 de diciembre de 2009

Examen cançons!

Avui hem fet l'examen de cançons, les que a mi m'han tocat han estat:

LA SARDANA DE L’AVELLANA

La sardana de l’avellana
Pica de peus i mata la gana
La sardana de ripoll
Mata la puça i deixa el poll



SOTA EL PONT

Sota el pont, Sota el pont
Apa dons passe-m’hi
El nostre pont té dos pilars
Passem sense aturar-nos
Tu passes, tu passes
Tu quedes presoner del pont.



MIREU EL QUE ENS AGRADA

Mireu el que ens agrada quan juguem (2)
Quan cantem fem la la la la la la (2)
Mireu el que ens agrada quan juguem
quan piquem fem tam tam tam tam
Mireu el que ens agrada quan juguem(2)
Quan toquem fem terererere(2)
Mireu el que ens agrada quan juguem(2)
Amb la flauta tirolirolí(2)
Mireu el que ens agrada quan juguem(2)
A peu coix fem pom pom pom pom (2)
Mireu el que ens agrada quan juguem(2)
Quan dansem fem ho hop hop hop (2)
Mireu el que ens agrada quan juguem(2)
Quan saltem fem pum pum pum pum(2)

viernes, 11 de diciembre de 2009

Cançoner examen

A continuació adjunto les 28 cançons en un sol audio, que entren a l'examen de música:


Aquí teniu on les podeu trobar i el seu títol:


I a continuació la lletra de cadascuna:
lletra cançons música

lunes, 23 de noviembre de 2009

Fem una cançó a música!!

A música hem hagut de crear una cançó en grups, el meu meu esta format per la Berta Alvarez, l'Anna Gozàlvez, la Judith Jodar i jo. La nostre cançó és:

Anar a dormir

Ara ja és tard
el sol ha marxat
i al llit hem d’anar
per a descansar.

Directes al bany
amb sabó i raspall
pijama a la mà
i mitjons ben alts.

Anirem a dormir
fins demà al matí
estarem ben descansats
per poder cantar


Cordem el pitet
per estar ben nets
mengem i mengem
i així creixerem

Desprès de sopar
ens rentem les dents
fem un pipi
i ens posem al llit

Anirem a dormir
fins demà al matí
estarem ben descansats
per poder cantar


Un conte expliquem
i somnis tindrem
un petó farem
i els ulls tancarem

Dormim i somiem
el sol ha sortit
ens fan un petó
i saltem del llit

Anirem a dormir
fins demà al matí
estarem ben descansats
per poder cantar



Proposta didàctica: Amb la nostra cançó, el que volem treballar, són els elements que s’utilitzen en l’hàbit d’anar a dormir, com per exemple: rentar-se les dents (ens cal raspall i pasta de dents), dutxar-nos (ens cal sabó i aigua), i així amb tots els conceptes que apareixen en la nostra cançó.
Amb això afavorirem el vocabulari i sobretot i el més important: els hàbits.
També donarem importància a la gestualitat dels infants cantant durant la cançó, i treballarem el ritme, que en aquest cas, és repetitiu i fàcil, ja que està en tempo 4/4.

domingo, 22 de noviembre de 2009

Auditori

Museu
En el museu hi ha diverses sales:

Sala d’Interactiu, que esta pensada perquè els nens experimentin amb els instruments, segons l’edat hi han dues activitats diferents:
......- P3-P5. Visita lliure, es tracta en dividir-los en grups i de donar-los un cartell que es pengen, dels instruments originals. Es pretén que sigui un material de suport per a l’aula. La intenció és que els nens puguin descobrir els instruments (els professors han d’anar a sessions prèvies).
......- P5-2n de primària. “Vine a trobar el teu instrument amic”. En aquesta edat se’ls hi dona el cartell de la silueta dels instruments, per tant s’ha de treballar primer a l’aula el material, per poder identificar la silueta de l’instrument. Per fer l’activitat es divideixen en grups de vuit i un a un, surten i busquen pel museu, quan el troben es criden als companys i s’ha de descobrir, analitzar-lo buscant les característiques (com es fa sonar, les seves notes, etc.), veure que cada instrument fa diferents notes (+greu, +agut).

La filosofia o idea del museu és agrupar per famílies els instruments. Que és el que els fa sonar (percussió, amb que, etc.). Diferenciar els instruments de diferents cultures, analitzar-los, comparant-los.

Sala del pròleg (les nostres musiques), on es diferencien dues activitats, el petit orfeó i l’orfeó i segons això els audiovisuals varien i canvien. És una sala que a les parets estan els instruments que apareixen i desapareixen, per tant, els nens interactuen, tot i que per els nens més petits es fa passat perquè l’explicació és eterna, aquesta és una presentació del que tenen en el museu.

Sala del teclat, es pot confondre amb la sala on estan els pianos, per això centre l’atenció als nens ja que els instruments s’assemblen als pianos però no ho són tot i que el mecanisme per fer so és pràcticament el mateix.

Sala romanticisme, es troben els violins que dins d’aquests el que crida l’atenció és el violí bastó; Les arpes que els sorprèn la col·locació de més grans a més petites, el perquè les cordes son de diferents colors, perquè unes tenen pedals i altres no; les flautes que la que agrada més i els impacta és la flauta de vidre; col·lecció de pianos, on es troba el piano arpa que s’aprofita per explicar les cordes llargues i curtes; i finalment trobem el tambors, entre ells el tamborí (instruments que hem van donar a mi amb el cartellet).

Sala instruments del món i moderns, és una sala que dona joc a les escoles que tenen nens immigrants, ja que aquest els reconeixen i poden explicar i les seves experiències si l’han tocat alguna vegada.

Espai-terra-Viu la música, és una sala en forma de bola del món que per fora en cada país tenen escrit l’instrument i dins hi ha un vídeo que explica els diferents instruments de les diferents cultures, com es van crear, com es toquen, etc.

Durant l’activitat que fan cal ajudar-los amb el piano i el violí donant-los pistes, ja que són els mes complicats de distingir entre ells. Un cop s’arriba al romanticisme i s’ha vist, s’han hagut d’haver trobat tots els instruments.

Normalment als mes petits s’explica primer i desprès es va a la sala d’interactivitat, nosaltres ho vam fer al revés.

Concert – “Corda i descorda”
La presentació del concert la va fer Paco Mir. Els instruments que la formaven eren dos violins, una viola, un violoncel, una guitarra i una guitarra elèctrica, que anaven entren un a un de diferents formes.

Primer va entrar un violí per les escales centrals i quan estava a baix va fer la broma del mòbil, desprès l’altre violí també per les escales centrals, la viola ja estava a l’escenari però el que la tocava va entrar amb la guitarra com si fos un sac, desprès entra el violoncel amb ajuda d’un violí per les escales centrals i finalment entra el guitarrista en silenci perquè no el sentin. Més tard entra el violonchelista amb un regal pel guitarrista que és la guitarra elèctrica.
.
Violí...........................Violí...........................
.
Viola..............................Violoncel
.......
....Guitarra.....................Guitarra elèctrica

Un cop estan tots van tocant cançons, imiten sons com per exemple el del animals que el fa el gos, la viola la gavina i el violoncel la vaca. Seguidament els dos violins toquen la cançó la gallina ponicana.



Tot el concert és una espècie de teatre també. Un dona corda a l’altre perquè toqui, fan de cavallers i es disfressen, sona el mòbil i imiten el so.
Fan un teatret amb la cançó del rossinyol de França, mentre la toquen.

Arriba una carta del director i entra amb una sirena d’urgència i aleshores fan sortir a quatre persones (normalment nens) perquè facin de directors cadascun a un instrument.


Hi ha un moment que a l’escenari es queda la guitarra sola i entren els violins pels dos costat i el violoncel per a baix. Toquen plou i fa sol, que fan sons amb la mà picant a l’instrument augmentant el ritme i a la vegada jugant amb les cordes.

Es queden el violoncel, la guitarra elèctrica i el violí a l’escenari i aleshores pregunten qui fa anys i decideixen tocar el cunapleaños, que el violoncel toca “cuna”, el violí “pleaños” i la resta acompanyen.


S’adorm el guitarra, aleshores fan que els nens participin i ajudin a despertar-lo i seguidament toquen unes nanes, al despertar-se diu que ha somiat que tocava la guitarra a set mans cosa que fa que vulguin comprovar-ho i la toquen (somni-realitat).


Toquen la cançó “tres,sis,nou” i animen a que els nens cantin. Desprès “El Joan petit quan balla”, perquè els nens aplaudeixin seguint el ritme.
Per finalitzar el concert diuen: Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest concert s’acabat. (fent els sons dels gos i del gat).

Aquest concert podria ser adequat per a nens de dos anys, ja que és interactiu, expliquen com són els instruments i al ser tipus teatre ho aprenen indirectament. El concert dura 50 minuts però no es fa gens passat.

Conferència

L’Auditori ofereix un pack, que consta de una xerrada conjunta, visita a museu i un concert.

Ofereixen concerts cada dia, que es fan a l’auditori , on també es poden fer activitats i la visita la museu, que ofereixen una exposició permanent que parteix de p3-p5 i p5-2n primària, es fan visiten adequades a les necessitats, pot ser lliure o guiada, es vol que sigui un complement a l’aula i té recursos pel professorat. També hi ha l’Escola de Música (SMUC).

El que es vol aconseguir o es pretén és que s’interacciona i reacciones, que es vegi que la musica es plural, que ens efecte a tots. L’objectiu és apropar a la musica de qualitat al màxim de gent possible i donar un servei educatiu pensat per tots (0-100 anys).

La musica forma part d ela nostre vida des de que naixem, des de l’inici, per exemple una veu aguda ajuda al cervell, com quan parlem als nadons.

El concert està pensat per transcendir a traves d’ell, per tant s’ha de treballar abans a classe i desprès també, per això abans es passa als mestres una guia. L’objectiu és educar, acompanyar a la persona que va, els nens aprenen indirectament, ja que expliquen, ensenyen mentre interaccionen, la musica és la que parla, vivint-la cadascú a la seva manera (protagonista), la dansa i el moviment l’acompanyen.

Per fer un concert, s’ha de parlar amb un music (que es vol treballar, quins instruments, etc.), un col·laborador especialista, un pedagog musical, tècnic de llums i gestió, per poder anar en davant amb el projecte que per estar acabat es triga un any.

Com conclusió es pot dir que:

Fan: Concerts, formació per mestres, edició de materials, concerts familiars, participació (pugen a l’escenari, que és un espectacle liderat per especialistes)

L’objectiu: impactar, interessar per la musica i la gent acabi fent musica, potenciar que pugui experimentar i gaudir, per així emocionar-se i aprendre, per estimar-la (aprendre sense ser ensenyats)

La conferencia es conclou fent referència al director Simon R. “La musica no és un luxe, sinó que la necessitem com l’aigua que bevem”

Acompanyament a una escola.

Acompanyament a un centre de pràctiques d’una estudiant de 3r curs

He anat a l’escola THAU, que està a l’Avinguda d’Esplugues. És una escola que ofereix un ensenyament des dels 3 anys fins els 18 anys, per tant, ofereix els estudis infantils (p3-p5), de primària (1r a 6é) i secundaria (ESO i batxillerat). Treballa amb quatre línees.

El seu equipament consta de: una biblioteca, un amfiteatre, instal·lacions esportives interiors i exteriors, aules de psicomotricitat, de musica i de plàstica, 2 menjadors (d’infantil i el resta), laboratoris (química, física, ciències, etc.), cuina, infermeria (la d’infantil i la de la resta) i un bosquet.

L’horari d’infantil és de 8:30 a 16:30. Cada classe és un animal diferent, el qual treballen durant el primer trimestre, a traves de contes i llibres explicatius amb fotografies, fan dibuixos primer sense conèixer l’animal i desprès segons van coneixent. Cada any tenen un personatge nou, el qual treballen durant tot l’any “Personatge de l’any” (Mozart). La filosofia seva de treball és el projecte, per tant fitxes fan les justes, en lloc d’això quan treballen les lletres, el que fan es agafar un foli i colors i anar repetint la mateixa lletra les vegades que vulguin i dels colors que vulguin. Per explicar cada activitat se’ls asseu a terra davant la pissarra i perquè acabin callant tots, la mestre va felicitant un per un, als que estan callats.

La classe, la divideixen en tres taules, on hi treballen 8 nens, tenen el classificador que és un moble amb dues ranures per nen, per posar-hi en una les fitxes Din3 i en l’altre les fitxes Din4. Un pissarra gran i a una banda tenen un ordinador per practicar TAC i en l’altre un moble on es guarden els contes les joguines i els colors i al costat un moble on exposen els treballs plàstics i els folis amb dibuixos els exposen penjats d’unes cordes amb pinces.

Quan hem vaig trobar amb l’Elena, la noia que esta de practiques, hem va ensenyar com estava distribuït el parvulari, que els nens de p3 estan com més a part, amb un pati propi adequat a ells,etc. Quan vam arribar a la nostre classe ja hem va avisar que era la que menys problemes donava, que la que donava problemes era la del costat, hem va anar presentant als nens, explicant-me mes o menys com eren els seus problemes, amb que havia d’anar en compte, etc.

La primera hora va ser lliure, podien jugar, pintar, ajudar, acabar feines, etc. Tenint una especialista que va treballant amb els nens que tenen dificultats. Un cop s’acaba l’activitat se’ls mana recollir, al no fer cas se’ls canta una cançó, que va disminuint el to, perquè s’asseguin i explicar-los que han de recollir entre tots, aleshores recullen cantant entre tots una caçó referent al recollir.

La següent activitat tracta de presentar als nens que van faltar la carta que va arribar dilluns del bruixot, que els hi presenta una consonat, que han de treballar durant tota la setmana, es fa un joc en una pissarra petita d’escriure una paraula que comença amb aquella consonat i a partir d’aquella paraula anar inventant de noves. Aquest bruixot passa per l’escola cada setmana, deixant una lletra nova. Seguidament treballen la data curta i la data llarga.

Se’ls hi explica que toca pintar poc a poc, ja que el dibuix no s’ha d’acabar aquell dia, hi que han de seguir la mateixa direcció sense sortir-se, ja que, ja són grans! Jo els vigilo, els ajudo explicant-los un per un als que els hi costa més de com fer-ho, dir-los sobretot que canviïn de colors, ja que quan es cansen ho pinten tot igual. Mentre l’Elena en grups reduïts de 4-5 nens treballa la consonant de la setmana, amb cartellets amb un dibuix cadascun que els nens han de dir i pensar si té la consonant que treballen un cop descobert agafen el cartellet i l’han de posar en una de les dues carolines que hi ha al terra, les quals una conté la consonant en majúscula i minúscula i l’altre també, però tatxat, la qual cosa vol dir que no conté la consonant. La mestra alhora crida a nens individualment per treballar amb ells.

En tot això ja era l’hora d’esmorzar, que no és fixa, sinó que varia segons el ritme de la classe, abans d’anar a esmorzar han de rentar-se les mans, un nen ha de portar la cistelleta amb les pomes que els hi hem de tallar i un altre ha de portar la paperera. Quan acaben de menjar van a jugar durant tres quarts d’hora, desprès passen a classe es posen el pitet i es preparen per anar a dinar, abans però d’anar cap al menjador han de dir una paraula un a un que comenci per la lletra que estan treballant. Després fan la migdia durant una hora, tres quarts amb una monitora i desprès fan mitja hora de pati perquè s’acabin de despertar.

Per la tarda toca gimnàstica, on ve un nen també que te una deficiència que no saben exactament quina, per tant ens acompanya també l’especialista que porat el nen. En aquesta hora fan i juguen al que volen dins del joc que se’ls proposa, l’Elena i jo vam estar jugant amb ells a bitlles i amb els aros.

Quan s’acaba la classe recullen tot i van cap a la seva aula a rentar-se les mans, preparar les seves motxilles i abrics i seure per berenar. Quan acaben com que hi ha una nena que és el seu aniversari reparteix els xupa-xups un cada nen i un a la mestra, a les altres mestres del curs, a l’Elena i a mi.

I ja eren les 16:30 l’hora que venen els professors d’extraescolar a buscar-los i que venen els pares a buscar-los a la classe, on estan asseguts als seus llocs i segons arriben els van cridant.

sábado, 21 de noviembre de 2009

Setmana d'activitats extraordinàries.

Aquesta setmana passada vam fer sortides per aprendre coses noves fora de la universitat, i veure en pràctica el que estem aprenent, des de un punt de vista diferent.

Dilluns vam assistir a la conferència d'Eulàlia Bosh, "FER DE MESTRE". I desprès a Natupark.
Dimarts vam poder gaudir d'un dia d'escola amb els nens, acompanyant a una noia de tercer que esta fent pràctiques en aquella escola.
Dimecres vam anar al centre Santa Mónica, a veure l’exposició "Freqüències", d'Eugenia Balcells.
Dijous vam assistir a un petit teatre "Un plat ple de poesia està", dirigit per la nostre professora Roser Ros, a la biblioteca Jaume Fuster.
Divendres, finalment vam anar a l'Auditori, a veure el museu, un concert i seguidament una conferència de tot el que havíem vist i el que ofereix.

domingo, 15 de noviembre de 2009

Bon dia nostre pare.

Bon dia, nostre pare;
bon dia, nostre rei!
pagueu-nos la soldada,
doncs és de dreta llei.

Bon dia, fill, bon dia,
digueu-me d'on veniu?
Venim de Barcelona,
bon pare, aquí ens teniu.

Quin és el vostre ofici,
m'hauríeu d'explicar.

El nostre ofici, pare,
mireu-lo com se fa.
Lireta lirondaina, lireta, lirondí.
Aquell qui té un ofici,
de fam no es pot morir.

Sota el pont.

Sota el pont, sota el pont,
Apa doncs passem-hi ;
el nostre pont té dos pilars,
passem sense tocar-los.
Tu passes, tu passes, tu quedes presoner del pont !



Interpretant la cançó a classe.

martes, 3 de noviembre de 2009

OMNI

FITXA TÈCNICA

- Nom: Trombut

- Classificació:
· Científica: és un aeròfon
· Tradicional: és un instrument de vent

- Materials utilitzats:
· Manega
· Embut
· Broquet d’una trompeta de joguina
· Paper de diari.
· Tub petit.
· Plàstic elàstic.
· Cinta metàl·lica.
· Tisores.
· Ganivets.

- Descripció de la construcció.

El primer ha fer és agafar el plàstic elàstic i posar-lo a la part superior del broquet, aleshores agafar el tros de paper de diari i enrotllar-lo al voltant de la manega fins aconseguir el gruix que té el broquet de trompeta i encaixar-l’ho de manera que la manega tensi una mica el plàstic, perquè quan es bufi vibri i soni, un cop fet s’enganxa amb cinta metàl·lica, perquè l’aire a l’hora de bufar no s’escapi. A l’altre extrem de la manega s’encaixa un embut.
Amb el trombut gran he fet el mateix procés, però amb la manega més llarga i sota el broquet en lloc de posar-hi paper de diari he posat el tub petit, serrant-lo, fins que encaixes dins del broquet i un embut més petit.
Això ho he fet per demostrar que segons la allargada de la manega sonarà més agut o més greu i perquè es notes la diferència ho he fet exagerat. Quan més llarga és, sona més agut.

- Manual d’utilització:

Pel filtre groc bufar i ja sonarà.
Hi ha opcions de fer efectes, tapant i destapant l’embut es creen diferents sons, tapant el tros que toca la manega al filtre, es talla el so. Afegint embuts podem variar sons.

El so que fan son els següents, el primer és el curt, el més greu i el segon el llarg, el més agut:



A continuació poso la foto dels dos OMNIS:


Adjunto un power point que he fet amb fotos de tots els pasos a seguir:

viernes, 30 de octubre de 2009

Per tots sants.

Per Tots Sants castanyes,
per Nadal torrons,
per la Pasqua mona
i tot l'any bombons.

domingo, 25 de octubre de 2009

Peu polidor.

Peu polidor
de la Margarideta,
peu polidor
de la Margaridó.

Toqueu-li el ... (peu, cap, ull...)
a la Margarideta,
toqueu-li el ...
a la Margaridó.

Cançó per aprendre les parts del cos!!

miércoles, 14 de octubre de 2009

EL GAT BERNAT I LA VACA PACA

El gat Bernat
Mira pel terrat
Veu un ratolí
I se’l vol cruspir

Se’l vol cruspir
Pobre ratolí
Esta espantat
Pel gat Bernat

La vaca Paca
El gat Bernat
El ratolí Martí
I el toro enamorat

Aquesta historia
Que estem cantant
Va pasar fa temps
A la granja del davant

La vaca Paca
Te una gran taca
El toro la mirat
I s’enamorat

S’enamorat
Esta encisat
De la seva taca
Ay pobre vaca

La vaca Paca
El gat Bernat
El ratolí Martí
I el toro enamorat

Aquesta historia
Que estem cantant
Va pasar fa temps
A la granja del davant

Creació d'una cançó a la classe de musica!

jueves, 17 de septiembre de 2009

Declaració d'intencions

Aquest blog, està creat per poder estar en contacte alumnes i professors. Tenint un seguiment diari, de les classes i presentant treballs, compartint experiències, informació, resolent dubtes etc, per poder avançar en magisteri infantil.