Bon Nadal!

Fins aquí arriba el primer semestre, un petit tastet del llarg camí d'una futura mestra.

Us desitjo un molt BON NADAL!!
Ànims i sort als exàmens!!

Síntesi del blog.

El blog m'ha servit per dur al dia ells apunts ben organitzats i aclarir-me a l'hora d'explicar-me i així una manera d'aprenentatge, ja que li dones voltes per escriure amb claredat. Compartir treballs realitzats, per exemple a seminari, a plàstica, practiques de TIC, poemes de Comunicació, cançons estudiades a Música, opinions, apunts, entre d'altres.

Per mantenir actiu el blog cada dia he anat penjant les practiques fetes a classe, apunts, activitats, opinions referents a l'aprenentatge, etc. I en totes les entrades que ho requerís hi adjuntava el link corresponent per poder obtenir més informació.

Així que el blog m'ha resultat molt interessant i no tan difícil d'utilitzar com semblava. El tenir per etiquetes cada una de les entrades i d'un sol cop d'ull buscar-les per el nom, el tenir pagines d’interès i poder accedir-hi fàcilment. Y el manteniment diari m'ha estat molt útil en quant a aprenentatge diari i continu i ser un recull al final de semestre d'apunts i practiques fàcilment recuperables per estudiar.

Llegenda.

EL SERPENT DE MANLLEU.

Sota el pont de manlleu n’hi ha una aigua molt fresca, voreta vorejant n’hi ha una pollancreda.
A manlleu el riu Ter és tot, però temps enrere quan la devesa era un bosc espès i de camins perdedors s’hi amaga un serpent aquest era un lloc gairebé mai ningú no gosava fer-hi ca perquè el serpent s’ho menjava tot.
Era una bestiassa gran como una casa de pagès proveïda d’una abundosa cabellera que corona un diamant.
Però vet aquí que un xicot tafaner de mena va aprofitar que el serpent es treia el diamant quan anava a veurar-se el Ter temorós que li caigués a l’aigua per agafar-lo.
Enfurismat el serpent, en veure que li havien agafat el diamant va seguir el rastre del xicot per agafar-li la seva joia.
Quan el serpent va trobar el vailet, començà a tocar la porta amb la seva immensa cua.
Atemorit el noi va amagar el diamant sota un morter.
El serpent l’ensumar i enroscar el morter amb la intenció de trencar-lo i recuperar la seva joia.
Així és com desprès d’aquest esforç el serpent va morir enroscat en el morter.

Aquesta és la llegenda del serpent (una bestia gran com una casa i que s’empassa tot el que passa) que durant anys va atemorir al manlleuencs.

lLLEGENDA MANLLEU

View more presentations or Upload your own.

Barregem llenguatges!

A partir dels diccionaris que vam estar treballant cada grup hem hagut de crear una poesia, treballant el llenguatge poètic, un anunci promucionant el diccionari, treballant el llenguatge publicitari i un text en el llenguatge quotidià.

Els nostres són:

Llenguatge Quotidià:
Hi havia una vegada el mossèn Antoni Alcover i el seu amic Francesc de Borja Moll es van trobar a la plaça Major de Menorca. Van començar a discutir sobre el significat d’una paraula, ja que a l’hora de parlar, no s’acabaven d’entendre. No ho entenien ja que fins al moment mai no havien tingut aquest tipus de problema amb ningú del seu entorn. La paraula en qüestió que va originar la disputa va ser comunicar. Cadascú entenia el concepte a la seva manera, i a partir d’aquí es van adonar que aquest problema amb el que s’havien topat existia amb moltes altres paraules i sobre tot a causa dels diferents dialectes.
Com era l’exemple de la paraula mirall, que en català és mirall i en mallorquí espill, o la paraula SORTIDA i en valencià EIXIDA.
Al final, van arribar a un acord, que consistia en crear un manual que unifiqués els diferents dialectes, valencià, balear i català, i d’aquesta manera van crear el diccionari.

Llenguatge Publicitari:
Un tresor lèxic, de tot dialecte català,
un catàleg imprescindible per a la comunicació d'escola infantil
Quan més aviat millor

Llenguatge Poètic:
Algunes paraules
hauràs de buscar
al diccionari
per comunicar

Mossèn Alcover
Lingüista va ser
Francesc Borja Moll
Literari també

Aquests dos autors
possible van fer
els diccionaris
que aviat usarem

Mossèn Alcover
Lingüista va ser
Francesc Borja Moll
Literari també

A Blanquerna estudiem
a Blanquerna aprenem
com educar infants
i a l'escola anirem

També vam barrejar les definicions de les paraules que vam buscar en el disccionari d'en Mossén Alcover en paper i a internet.

COMUNICAR: establir relacio entre persones amb la intenció de transmetre.
ESCOLA: lloc on hi ha agrpuació de persones, be per l’aprenentatge de conceptes o bé pels conceptes apresos.
INFANTIL: referent a la primera etapa de la persona.
AVIAT: adverbi referent al temps i ens indica la seva curta durada.
AMB: referent a una acció i ens pot indicar la unió, pertenyença o bé la companyia.

Registre escrit. Diccionaris.

Totes les llengües del món les han fetes les persones que les han parlades al llarg dels anys. Els doctes, estudiosos i escriptors, treballen sobre i per la llengua.
Els doctes, que són els savis, recullen el testimoni de les llengües en un embolcall literari, de manera científica, que és el diccionari.

Els 5 diccionaris primordials, ordenats cronològicament són:

1. Diccionari General de la Llengua Catalana. Fet per Pompeu Fabra (1868 Vila de gracia-1948 Prada), a l’any 1932.

Coberta de la primera edició.

2. Diccionari català-valencià-balear. Fet per Mossèn Antoni Mª Alcover (1862 Santa Cirga-1932 Palma), amb la col·laboració de Francesc de Borja Moll (1903 Menorca-1991 Mallorca), a l’any 1926 el primer volum, al 1935 el segon i al 1962 8 últims volums. . És un diccionari publicat en 10 volums.

Diccionari català-valencià-balear.

3. Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana. Fet per Joan Coromines (1905 Barcelona-1997 Pineda de Mar), amb la col•laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner, publicat en nou volums de 1980 a 1991.

Coberta del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.

4. Gran Enciclopèdia Catalana. La primera publicació es fa a l’any 1968, per Jordi Carbonell (1924 Barcelona), publicada en 15 volums. El segon volum a l’any 1971 fins al 1980, per Joan Carreras (1935 Barcelona), de 1986 a 1989 es fa carreg en Jesús Giralt, que publica 24 volums.

Gran Enciclopèdia Catalana.

5. Diccionari de la Llengua Catalana. Es publica l’any 1995, per l’Institut d’Estudis Catalans. És un diccionari normatiu i és la referència de la llengua catalana.

El Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.

Per treballar els diferents diccionaris i els seus publicadors, hem fet quatre grups a classe, A1 (Diccionari General de la Llengua Catalana. Pompeu Fabra), A2 (Diccionari català-valencià-balear. Mossèn Antoni Mª Alcover i Francesc de Borja Moll), B1 (Diccionari Etimològic de la Llengua Catalana. Joan Coromines) i B2 (Gran Enciclopèdia Catalana i Diccionari de la Llengua Catalana).

Per veure la diferencia d'expressió i de paraules ens hem posat d'acord en buscar cinc paraules: verb (comunicar), substantiu (escola), adjectiu (infantil), adverbi (aviat) i preposició (amb).

El llenguatge.

Llenguatge: en el llenguatge sempre hi ha un emissor (que emet el missatge), un receptor (que rep el missatge) i un canal, que pot ser audiovisual, musical, personal, etc, i que és necessari per poder transmetre i depenen de com es diu es por interpretar i arribar d’una manera o d’una altre.
Pot ser una comunicació no directe, però sempre busca una resposta.
Amb el llenguatge sempre estem venen i el receptor vulgui o no compra.

Diferenciem entre 3 llenguatges, que a partir del que s’ha dit a classe hem hagut de fer tres definicions de cadascun:

Llenguatge quotidià. 1. És la principal via de comunicació 2. És el primer que s’aprèn 3. És el més espontani

Llenguatge poètic. 1. És un llenguatge aparentment melòdic amb un ritme 2. Aporta representacions mentals, imagines 3. Té una figura amb funció estètica, organitzada

Llenguatge publicitari. 1. És un llenguatge molt persuasiu 2. Es dirigeix a un cert públic que selecciona 3. Busca una resposta en un temps determinat

La nit que la muntanya va baixar al riu.

Llegint el aquest llibre, he arribat a la llegenda "Vida i martiri de santa Eulàlia" i al dir-me Eulàlia m'ha fet gracia trobar-la, a continuació la podreu llegir.

Vida i martiri de santa Eulàlia
En una masia de Sarrià, coneguda com can Desert, hi vivia al segle tercer de l’era cristiana una família de pagesos amb una filla de pocs anys anomenada Eulàlia. De ben petita, la nena es va convertir al cristianisme i ens mostrava especialment generosa amb els pobres, a qui feia caritat d’amagat dels pares. Per donar almoina, de vegades fins i tot s’havia vist obligada a enganyar-los. Conten que en una ocasió travessava el jardí amb una faldada de rosegons de pa per repartir entre els pidolaires que feien cua ala reixa del carrer. Abans d’arribar a la reixa va topar amb son pare que tornava de fora:
............-Què, hi portes a la falda? – va cridar l’home amb veu malhumorada.
............La nena, morta de por, va respondre que hi portava flors.
............-Les vull veure! – va exigir el pare.
............La petita Eulàlia va obrir el vestidet i ella va ser la primera de meravellar-se en veure com Déu havia obrat el miracle de convertir els rosegons de pa en una faldada de flors de tots colors.

............Quan la nena ja era més grandeta, l’emperador Dioclecià de Roma va prohibir la religió cristiana i va enviar missatgers a tots els racons de l’imperi amb ordres adreçades als governadors d’empresonar i matar tots els seguidors de la nova religió. El governador de Barcelona era un tal Dacià, i, com a bon governador, volia complir al peu de la lletra l’ordre imperial. La petita Eulàlia de Sarrià va baixar a Barcelona a plantar-li cara al seu palau:
............-Què hi tens, contra els cristians? – va dir la xiqueta, que tutejava a tothom –. Quin mal t’han fet perquè els persegueixis d’una manera tan bèstia? Doncs jo sóc cristiana! Perquè ho sàpigues.
............El governador va quedar parat per tanta valentia:
............-Quants anys tens mocosa?
............La nena va respondre que ja havia complert els tretze i el governador va amenaçar-la amb tretze turments si no renunciava ipso facto a la seva religió. Com que la nena si va negar en rodó, el governador va ordenar als botxins que comencessin la tanda de tortures, fins que aquella desvergonyida cedís. Va tancar-la un quant temps a la presó i, veient que continuava ferma en les seves creences, van assotar-li l’esquena amb un flagell fet de vidres i de punxes. Com que la nena no cedia, amb tenalles i ganxos de ferro li arrencaren la pell a tiretes. Tot seguit van fer-la passejar descalça damunt d’un caliu de brases roents i desprès amb les mateixes brases li van cremar els pits. Davant la tossuderia de la nena, van aplicar el sisè turment, que consistia a fregar-li les ferides amb bocins de pedra tosca, i desprès les hi van ruixar amb oli bullent. En acabat, les hi van regar amb plom que havien fet fondre, i com si no n’hi hagués prou, van submergir-la dins d’una bassa plena de calç viva, que fins i tot feia desaparèixer les pedres.

............Veient que en sortia viva, els botxins van recórrer el desè turment, sens dubte el més conegut i horrible de tots. Van ficar l’Eulàlia dins d’un barril que tenia les parets folrades de claus, d’esquerdills de vidre i pedres cantelludes, i van fer-lo rodolar carrer amunt i carrer avall, fins a tretze vegades, per un carreró de vora la catedral, conegut des d’aquesta salvatjada com la Baixada de Santa Eulàlia. Després, feta una nafra de cap a peus, van tancar-la en un corral infestat de puces afamades, que se la menjaven de viu en viu. A la sortida del corral, li van treure la roba i van lligar-la dalt d’un carro perquè tots els barcelonins la veiessin despullada. Déu, però, no ho va permetre. Tan aviat com el carro va arrencar, es va posar a nevar i la neu va cobrir el seu cos amb una túnica blanca. Llavors els botxins van aplicarà el tretzè i últim turment: van clavar-la en una creu en forma de X que havien aixecat al mig del Pla de la Boqueria, fins que, finalment, la noia va morir.
............Els cristians de Barcelona van recollir el seu cos i van enterrar-lo a la catedral. Anys més tard, quan el papa va fer-la santa, van omplir d’imatges i capelletes els indrets de la ciutat on Eulàlia havia viscut i patit el martiri. Admirats pel comportament d’aquesta santa, que havia sabut suportar amb valentia totes les tortures imaginables d’aquest món, van considerar que era el millor exemple a seguir per a tots els barcelonins, i van nomenar-la patrona de la ciutat. Una de les capelles més concorregudes és la del claustre de la catedral, on santa Eulàlia és acompanyada per tretze oques en record dels anys que va viure i dels turments que va haver de patir.

COLL, PEP. "Vida i martiri de santa Eulàlia", A: La nit que la muntanya va baixar al riu: llegendes d'arreu de Catalunya. Barcelona: La Galera, 2008. p. 92-95

Biblioteca Jaume Fuster – “Un plat pla ple de poesia està”

Vam arribar mitja hora abans que els nens, per poder veure com es muntava un escenari i com es preparaven els actors i mentre la Roser Ros ens explicava de que aniria la obra, etc.

L’obra tractava de dos actors, un noi i una noia, que paren la taula i a partir d’allà es van creant històries actuades amb poesia i cants, mentre es barallen, juguen, riuen, etc. Per tant es recita, canta i belluguen. Música = poesia
La poesia es pot veure que té molts usos, ja que normalment quan sentim una poesia recordem.
L’escenografia es fa pensant en que si els nens es cansen o col·lapsen amb la poesia, els ulls vagin cap a aquesta escenografia.

El que havíem de fer era recollit opinions, reaccions, mirades, etc. Quan entren els nens es pot veure que tenen vergonya al veure que hi ha tanta gent, miren l’escenari i comenten. Mentre seuen s’acumulen i discuteixen mentre ens van observant amb cert nerviosisme.

Participen en l’obra reciten: Escolten (Oïda) + Recorden (Memòria) + Diuen (Veu). Especulen que faran?. Estan atents i alguns es queden bocabadats de les cares dels actors i riuen, comenten, s’asseuen endavant, per parar més atenció, alguns s’aixequen per observar millor.

Quan canten el sol-solet els nens segueixen i diuen –SONA!
Quan comencen a recitar, els nens riuen i es miren entre ells. Aplaudeixen, intenten seguir les poesies, moltes noves per a ells.

Quan ensenyen un plat, capten la curiositat del nen i diuen – A VEURE?

Mentre xiulen una cançó, els nens la canten, ja que l’han reconegut.
Quan un s’amaga i l’altre busca, els nens s’aixequen, busquen, diuen on està, interactuen.

Es fan preguntes del que diuen i no entenen.

Durant l’obra hi ha moments que fan que els nens i nenes tinguin ganes de participar, per exemple en el joc de les mans, fa que les nenes l’imitin, en els embarbussaments ells ho intenten dir. Demanen que facin coses els nens als actors.

Creen la seva curiositat mirant enrere i els nens es giren i al no veure res, diuen : -NO M’HO CREEC!

Quan amb mímica els actors fan veure que fan bombolles, els nens diuen – SI NO SURT RES! ;
-VAIG JO I M’HO CREEC.

Imiten els sons que fa – QUE FAN? AIXÓ JA HO SABEM!
Quan canten opinen i ells també sumen amb els dits, mentre els hi diuen – NO, 10!. Els actors equivocant-se perquè participin, els nens criden - 10! ; - 10!SÓN BURROS!
Quan diuen quantes poesies els nens responen – JO NO EN VEIG!

Segueixen els jocs de sort (pito-pito, enciam, etc.), mentre que veuen que fan trampa i diuen
– HA FET TRAMPA!, senyalant a la persona que ho ha fet. I avisen a qui li toca - ET TOCA A TU!

Quan un s’amaga, els nens avisen a l’altre d’on està amagat assenyalant mentre s’aixequen – ESTÀ ALLÀ! ; - AL DARRERE! ; - ALLÀ!. Quan es troben, diuen – T’HA VIST!

Quan lluiten, els nens sobretot animen a que ho facin, - ¡LUCHA!. S’aixequen, comenten, responen, diuen, imiten, segueixen.

Quan els hi agafa singlot i intenten que marxi, al no anar-se’n diuen – NO POOOOTS, NO POOOOTS... Aleshores canten i els nens callen de cop atents a veure si se’ls hi passa el singlot i ells segueixen aquesta cançó, però el singlot els hi passa a ells aleshores els nens fan el so de singlot i intenten dir el mateix que els actors deien por tornar-los el singlot.

Quan juguen amb els plats, els nens ajuden a contar, dient-los on hi ha més o menys i quan aconsegueixen igualar-los diuen – SÍ, JA ESTÀ!

Quan fan les sumes, els nens participen (3+2=5+5=10+10=20-5=15-5=10+10=20) contant amb els dits.

Quan ja finalitza a l’obra, el que se sent que diuen és - UUUUUUUH, i també aplaudeixen.

Les opinions i comentaris mentre sortien:
· Els hi ha agradat MOLT, TOTA l’obra. La part que més els hi ha agradat és quan S’HA MORT i quan LLUITEN. Quan HAN CONTAT AMB ELS DITS, quan DIUEN ELS POEMES.

· El que no els hi ha agradat ha estat QUAN PLOREN i a algun nen RES.

Acompanyament a una escola.

Acompanyament a un centre de pràctiques d’una estudiant de 3r curs

He anat a l’escola THAU, que està a l’Avinguda d’Esplugues. És una escola que ofereix un ensenyament des dels 3 anys fins els 18 anys, per tant, ofereix els estudis infantils (p3-p5), de primària (1r a 6é) i secundaria (ESO i batxillerat). Treballa amb quatre línees.

El seu equipament consta de: una biblioteca, un amfiteatre, instal·lacions esportives interiors i exteriors, aules de psicomotricitat, de musica i de plàstica, 2 menjadors (d’infantil i el resta), laboratoris (química, física, ciències, etc.), cuina, infermeria (la d’infantil i la de la resta) i un bosquet.

L’horari d’infantil és de 8:30 a 16:30. Cada classe és un animal diferent, el qual treballen durant el primer trimestre, a traves de contes i llibres explicatius amb fotografies, fan dibuixos primer sense conèixer l’animal i desprès segons van coneixent. Cada any tenen un personatge nou, el qual treballen durant tot l’any “Personatge de l’any” (Mozart). La filosofia seva de treball és el projecte, per tant fitxes fan les justes, en lloc d’això quan treballen les lletres, el que fan es agafar un foli i colors i anar repetint la mateixa lletra les vegades que vulguin i dels colors que vulguin. Per explicar cada activitat se’ls asseu a terra davant la pissarra i perquè acabin callant tots, la mestre va felicitant un per un, als que estan callats.

La classe, la divideixen en tres taules, on hi treballen 8 nens, tenen el classificador que és un moble amb dues ranures per nen, per posar-hi en una les fitxes Din3 i en l’altre les fitxes Din4. Un pissarra gran i a una banda tenen un ordinador per practicar TAC i en l’altre un moble on es guarden els contes les joguines i els colors i al costat un moble on exposen els treballs plàstics i els folis amb dibuixos els exposen penjats d’unes cordes amb pinces.

Quan hem vaig trobar amb l’Elena, la noia que esta de practiques, hem va ensenyar com estava distribuït el parvulari, que els nens de p3 estan com més a part, amb un pati propi adequat a ells,etc. Quan vam arribar a la nostre classe ja hem va avisar que era la que menys problemes donava, que la que donava problemes era la del costat, hem va anar presentant als nens, explicant-me mes o menys com eren els seus problemes, amb que havia d’anar en compte, etc.

La primera hora va ser lliure, podien jugar, pintar, ajudar, acabar feines, etc. Tenint una especialista que va treballant amb els nens que tenen dificultats. Un cop s’acaba l’activitat se’ls mana recollir, al no fer cas se’ls canta una cançó, que va disminuint el to, perquè s’asseguin i explicar-los que han de recollir entre tots, aleshores recullen cantant entre tots una caçó referent al recollir.

La següent activitat tracta de presentar als nens que van faltar la carta que va arribar dilluns del bruixot, que els hi presenta una consonat, que han de treballar durant tota la setmana, es fa un joc en una pissarra petita d’escriure una paraula que comença amb aquella consonat i a partir d’aquella paraula anar inventant de noves. Aquest bruixot passa per l’escola cada setmana, deixant una lletra nova. Seguidament treballen la data curta i la data llarga.

Se’ls hi explica que toca pintar poc a poc, ja que el dibuix no s’ha d’acabar aquell dia, hi que han de seguir la mateixa direcció sense sortir-se, ja que, ja són grans! Jo els vigilo, els ajudo explicant-los un per un als que els hi costa més de com fer-ho, dir-los sobretot que canviïn de colors, ja que quan es cansen ho pinten tot igual. Mentre l’Elena en grups reduïts de 4-5 nens treballa la consonant de la setmana, amb cartellets amb un dibuix cadascun que els nens han de dir i pensar si té la consonant que treballen un cop descobert agafen el cartellet i l’han de posar en una de les dues carolines que hi ha al terra, les quals una conté la consonant en majúscula i minúscula i l’altre també, però tatxat, la qual cosa vol dir que no conté la consonant. La mestra alhora crida a nens individualment per treballar amb ells.

En tot això ja era l’hora d’esmorzar, que no és fixa, sinó que varia segons el ritme de la classe, abans d’anar a esmorzar han de rentar-se les mans, un nen ha de portar la cistelleta amb les pomes que els hi hem de tallar i un altre ha de portar la paperera. Quan acaben de menjar van a jugar durant tres quarts d’hora, desprès passen a classe es posen el pitet i es preparen per anar a dinar, abans però d’anar cap al menjador han de dir una paraula un a un que comenci per la lletra que estan treballant. Després fan la migdia durant una hora, tres quarts amb una monitora i desprès fan mitja hora de pati perquè s’acabin de despertar.

Per la tarda toca gimnàstica, on ve un nen també que te una deficiència que no saben exactament quina, per tant ens acompanya també l’especialista que porat el nen. En aquesta hora fan i juguen al que volen dins del joc que se’ls proposa, l’Elena i jo vam estar jugant amb ells a bitlles i amb els aros.

Quan s’acaba la classe recullen tot i van cap a la seva aula a rentar-se les mans, preparar les seves motxilles i abrics i seure per berenar. Quan acaben com que hi ha una nena que és el seu aniversari reparteix els xupa-xups un cada nen i un a la mestra, a les altres mestres del curs, a l’Elena i a mi.

I ja eren les 16:30 l’hora que venen els professors d’extraescolar a buscar-los i que venen els pares a buscar-los a la classe, on estan asseguts als seus llocs i segons arriben els van cridant.

Setmana d'activitats extraordinàries.

Aquesta setmana passada vam fer sortides per aprendre coses noves fora de la universitat, i veure en pràctica el que estem aprenent, des de un punt de vista diferent.

Dilluns vam assistir a la conferència d'Eulàlia Bosh, "FER DE MESTRE". I desprès a Natupark.
Dimarts vam poder gaudir d'un dia d'escola amb els nens, acompanyant a una noia de tercer que esta fent pràctiques en aquella escola.
Dimecres vam anar al centre Santa Mónica, a veure l’exposició "Freqüències", d'Eugenia Balcells.
Dijous vam assistir a un petit teatre "Un plat ple de poesia està", dirigit per la nostre professora Roser Ros, a la biblioteca Jaume Fuster.
Divendres, finalment vam anar a l'Auditori, a veure el museu, un concert i seguidament una conferència de tot el que havíem vist i el que ofereix.

Poesies amb suc.

A classe
No es deu pensar que l'he vista
quan de reüll em mirava
mentre jo feia el distret...
Escric, i la mà em tremola...
a més de fallar el problema,
ni sé les faltes he he fet!

...............................Joana Raspall

Desclot, Miquel. Poesies amb suc. laGalera.

Poesies amb suc.

El segon i el segle

Tens tres segons
tres anys
tres segles
per fer la pregunta

una de sola

tres segons
massa curt
tres anys
massa llarg
tres segles

ja no hi seré

massa tard
ja han passat els tres segons.

.....Yvon Le Men/Miquel Desclot.

Desclot, Miquel. Poesies amb suc. laGalera.

No hi ha any sense refrany.

Del llibre no hi ha any sense refrany, de la Roser Ros, l'he trobat molt interessant i alguns dels refranys que m'han agradat i que inclús alguns no els havia sentit han estat:

No hi ha any sense refrany: que vols dir que sempre s’aprèn alguna cosa. Mai no ho sabem tot.

Entre poc i massa la mesura passa: el que amaga aquest refranys és el significat de que tots els extrems son dolents i s’ha d’agafar un terme mig.

Tenir més diners que cap gat puces: no l’havia sentit mai i el que vol dir és ser molt ric.

Tal faràs, tal trobaràs: aquest si que me’l sabia i l’utilitzo molt, ja que creec que cadascú ha de fer les coses com un vol però sempre sense molestar als altres i si fas en contrari, no queixar-se quan volen molestar-te a tu.

Qui s’espera es desespera: qui té moltes ganes de que arribi el moment, el temps passa més lent i es desespera esperant que arribi.

Qui no s'arrisca, no pisca: no l’havia sentit mai però el trobo interessant ja que jo mateixa de vegades hauria d'emplear-me'l, perquè el que vol dir es que tothom que s'arrisca aconsegueix alguna cosa més que no sent covards sense arriscar-se pel que podria passar.

Els dos següents refranys, els poso junts ja que creec que ben mirats arriben a voler dir mes o menys el mateix.

Qui molt corre, sempre ve que cau: hem d’anar en compte i no tenir presa en fer les coses i si veiem caure algú ajudar-lo perquè ens podia haver passat a nosaltres i aprendre per no caure tu.

Pensa, quan veus caure algú, que podries caure tu: el que ve a dir aquest refranys és que no et riguis d eles desgracies dels altres ja que també et poden passar a tu y si veus caure algú ajudar-lo a ensortir-se’n perquè si et passa a tu també t’ajudaran.

Ros, Roser i Fàbrega, Marta. No hi ha any sense refrany. TIMUN MAS

Anuncis.

A classe de Comunicació havíem de portar dos anuncis preparats, on havíem de contemplar l'hora en que era emes, el dia, en quin canal, entre quins programes i la seva escenografia (que anunciava, on, que volia vendre i que deia). Els meus són els següents:

1. Canal: Telecinco
Dia: 10.11.2009
Hora: 18:37
Programa mig: Sálvame.
Escenografia:
• Què: Peugeot 206
• On: Als carrers de la índia, amb un noi que es mira el seu actual cotxe i desprès s'hi puja iva chocant amb les parets endavant i endarrere i desprès fa seure un elefant en el capó del cotxe.
• Què hi diu: Tú no tienes que hacer nada para conseguir un peugeot, porque mejoramos el plan 2000E y garantizamos desde 4000€ por tu coche actual. No tardes esta oportunidad se acaba el 30 de Noviembre.
• Que vol vendre? El nou descompte que fa peugeot per portar el teu cotxe i endur-te’n un de peugeot.

2. Canal: Antena 3
Dia: 10.11.2009
Hora: 22:41
Programa mig: Curso del 63.
Escenografia:
• Què: Mobles IKEA.
• On: A casa una noia tocant la bateria i cantant/parlant.
• Què hi diu: Donde caben 2 caben 3, donde 8, 16. Este fin de semana fiesta en mi casa donde habrán películas y rock, cocteles y pop y mas rock.
• Que vol vendre: mobles d’IKEA, que la gent vegi que hi ha mobles barats.

A classe han sortit alguns a dir un dels seus anuncis, on han donat la seva opinió també.
Les cadenes d'on s'han tret els anuncis són: telecinco, TV3, Antena 3 i Antena Neox.
Les hores han estat de 15:00 a 16:00, cap a les 19:00 i entre les 21:00 i les 22:00, així que els mes vistos han estat al migdia i a la nit.
Els anuncis ha estat: Actimel, on surt la Susana Griso (referent expert en comunicació), Huevo Kinder, Onda 0 (on surten periodistes), Polvos Ariel, l'Illa Diagonal, Mahou i Imagenio.

Literatura Etnopoètica.

LITERATURA ETNOPOÈTICA
La literatura etnopoètica, consisteix en comunicar-se estèticament, de forma bonica a través de la paraula dita. Això es du a terme a través d ela repetició, que és la clau per la difusió de textos, així que necessiten una part fixa per se reconeguts, memoritzats i poder ser tornats a dir una i altre vegada. Permet la improvisació, per tant, quan es repeteix es poden modificar coses.
Les produccions etnopoètiques han de tenir tres característiques:
1. Ser expressades a traves d ela paraules amb recursos poètics, com la metàfores, rimes...
2. Ser produïdes per persones competents.
3. Permetre improvisar i modificar segons les necessitats del moment.
Els missatges etnopoètics passen en la comunicació diària i les seves funcions, són entretenir, omplir el temps de lleure, educar, donar normes, critica, reforçar la identitat social o nacional, cohesionar un grup, crear lligams de solidaritat.

PUBLICITAT
-Producte únic, que es treuen trossos i es posen a la premsa.
-No es poden fer modificacions.
-Pasa per la repetició.
-Juga amb la imatge.
-Utilitza referents. (experts en comunicació, actors i actrius, etc.)
-Dona normes, entretenen, es desacrediten entre ells (no critiquen), reforcen la identitat (anunci dels jocs olímpics), cohesionen grups (anunci de las fuerzas armades)

Qui som nosaltres?

Poema Pitroig.

A classe la Roser Ros ens ha citat un poema de Narcís Comadira, desprès ens ha ensenyat tres imatges, un bosc verd, una flor de neu i una fulla de tardor, amb les quals havien de completar el poema. El meu ha quedat així:

Pitroig, ¿no has pas vist un paradís tot verd
on el meu cor, soliu, pensa que es perd,
lluny de les boires de tardor,
enmig d'un prat tot ple de flor?

Sota quina fulla t’amagues?
Et busco i ja t’he trobat!
Blanca, rodoneta i amb plomes
et bufo i voles.

Junt una fulla seca de tardor
que de l’arbre ha caigut
i suament ha volgut
amagar una blanca flor.

Poesies visuals.

A clase hem vist una serie de diapositives, que contenien poesia visual. Us deixo uns exemples:

No hi ha any sense refrany!

A classe de comunicació, la Roser ens ha dictat diversos refranys, que desprès hem hagut d'agafar parts de cadascun i combinar-los amb altres i crear-ne de nous. Un cop fet, hem hagut de llegir-los en veu alta i alhora hem pogut veure que molts refranys eren compartits amb altres companyes. El meus, us els podeu llegir a continuació:

Qui t’entengui................Dins del pot petit
ha de patir......................no es pot viure.

Qui vol presumir...........Qui no s’arrisca
se les pensa totes...........es desespera.

Qui menja sopes............Dins del pot petit
té el cap ple de fum........no té el seny gaire eixerit.

Poema dels colors.

La percepció de la setmana
els colors la mana!
Dilluns el negre dels ulls.
Dimarts portem l’ataronjat a les arts.
Dimecres les fulles són grogues.
Dijous un to marró de nous.
Divendres les roses són tendres.
Dissabte el vermell és apte.
Diumenge el color gris se’l menja.