Auditori

Museu
En el museu hi ha diverses sales:

Sala d’Interactiu, que esta pensada perquè els nens experimentin amb els instruments, segons l’edat hi han dues activitats diferents:
......- P3-P5. Visita lliure, es tracta en dividir-los en grups i de donar-los un cartell que es pengen, dels instruments originals. Es pretén que sigui un material de suport per a l’aula. La intenció és que els nens puguin descobrir els instruments (els professors han d’anar a sessions prèvies).
......- P5-2n de primària. “Vine a trobar el teu instrument amic”. En aquesta edat se’ls hi dona el cartell de la silueta dels instruments, per tant s’ha de treballar primer a l’aula el material, per poder identificar la silueta de l’instrument. Per fer l’activitat es divideixen en grups de vuit i un a un, surten i busquen pel museu, quan el troben es criden als companys i s’ha de descobrir, analitzar-lo buscant les característiques (com es fa sonar, les seves notes, etc.), veure que cada instrument fa diferents notes (+greu, +agut).

La filosofia o idea del museu és agrupar per famílies els instruments. Que és el que els fa sonar (percussió, amb que, etc.). Diferenciar els instruments de diferents cultures, analitzar-los, comparant-los.

Sala del pròleg (les nostres musiques), on es diferencien dues activitats, el petit orfeó i l’orfeó i segons això els audiovisuals varien i canvien. És una sala que a les parets estan els instruments que apareixen i desapareixen, per tant, els nens interactuen, tot i que per els nens més petits es fa passat perquè l’explicació és eterna, aquesta és una presentació del que tenen en el museu.

Sala del teclat, es pot confondre amb la sala on estan els pianos, per això centre l’atenció als nens ja que els instruments s’assemblen als pianos però no ho són tot i que el mecanisme per fer so és pràcticament el mateix.

Sala romanticisme, es troben els violins que dins d’aquests el que crida l’atenció és el violí bastó; Les arpes que els sorprèn la col·locació de més grans a més petites, el perquè les cordes son de diferents colors, perquè unes tenen pedals i altres no; les flautes que la que agrada més i els impacta és la flauta de vidre; col·lecció de pianos, on es troba el piano arpa que s’aprofita per explicar les cordes llargues i curtes; i finalment trobem el tambors, entre ells el tamborí (instruments que hem van donar a mi amb el cartellet).

Sala instruments del món i moderns, és una sala que dona joc a les escoles que tenen nens immigrants, ja que aquest els reconeixen i poden explicar i les seves experiències si l’han tocat alguna vegada.

Espai-terra-Viu la música, és una sala en forma de bola del món que per fora en cada país tenen escrit l’instrument i dins hi ha un vídeo que explica els diferents instruments de les diferents cultures, com es van crear, com es toquen, etc.

Durant l’activitat que fan cal ajudar-los amb el piano i el violí donant-los pistes, ja que són els mes complicats de distingir entre ells. Un cop s’arriba al romanticisme i s’ha vist, s’han hagut d’haver trobat tots els instruments.

Normalment als mes petits s’explica primer i desprès es va a la sala d’interactivitat, nosaltres ho vam fer al revés.

Concert – “Corda i descorda”

La presentació del concert la va fer Paco Mir. Els instruments que la formaven eren dos violins, una viola, un violoncel, una guitarra i una guitarra elèctrica, que anaven entren un a un de diferents formes.

Primer va entrar un violí per les escales centrals i quan estava a baix va fer la broma del mòbil, desprès l’altre violí també per les escales centrals, la viola ja estava a l’escenari però el que la tocava va entrar amb la guitarra com si fos un sac, desprès entra el violoncel amb ajuda d’un violí per les escales centrals i finalment entra el guitarrista en silenci perquè no el sentin. Més tard entra el violonchelista amb un regal pel guitarrista que és la guitarra elèctrica.
.
Violí...........................Violí...........................

.

Viola..............................Violoncel
.......
....Guitarra.....................Guitarra elèctrica

Un cop estan tots van tocant cançons, imiten sons com per exemple el del animals que el fa el gos, la viola la gavina i el violoncel la vaca. Seguidament els dos violins toquen la cançó la gallina ponicana.



Tot el concert és una espècie de teatre també. Un dona corda a l’altre perquè toqui, fan de cavallers i es disfressen, sona el mòbil i imiten el so.

Fan un teatret amb la cançó del rossinyol de França, mentre la toquen.

Arriba una carta del director i entra amb una sirena d’urgència i aleshores fan sortir a quatre persones (normalment nens) perquè facin de directors cadascun a un instrument.


Hi ha un moment que a l’escenari es queda la guitarra sola i entren els violins pels dos costat i el violoncel per a baix. Toquen plou i fa sol, que fan sons amb la mà picant a l’instrument augmentant el ritme i a la vegada jugant amb les cordes.

Es queden el violoncel, la guitarra elèctrica i el violí a l’escenari i aleshores pregunten qui fa anys i decideixen tocar el cunapleaños, que el violoncel toca “cuna”, el violí “pleaños” i la resta acompanyen.

S’adorm el guitarra, aleshores fan que els nens participin i ajudin a despertar-lo i seguidament toquen unes nanes, al despertar-se diu que ha somiat que tocava la guitarra a set mans cosa que fa que vulguin comprovar-ho i la toquen (somni-realitat).


Toquen la cançó “tres,sis,nou” i animen a que els nens cantin. Desprès “El Joan petit quan balla”, perquè els nens aplaudeixin seguint el ritme.

Per finalitzar el concert diuen: Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest concert s’acabat. (fent els sons dels gos i del gat).

Aquest concert podria ser adequat per a nens de dos anys, ja que és interactiu, expliquen com són els instruments i al ser tipus teatre ho aprenen indirectament. El concert dura 50 minuts però no es fa gens passat.

Conferència

L’Auditori ofereix un pack, que consta de una xerrada conjunta, visita a museu i un concert.

Ofereixen concerts cada dia, que es fan a l’auditori , on també es poden fer activitats i la visita la museu, que ofereixen una exposició permanent que parteix de p3-p5 i p5-2n primària, es fan visiten adequades a les necessitats, pot ser lliure o guiada, es vol que sigui un complement a l’aula i té recursos pel professorat. També hi ha l’Escola de Música (SMUC).

El que es vol aconseguir o es pretén és que s’interacciona i reacciones, que es vegi que la musica es plural, que ens efecte a tots. L’objectiu és apropar a la musica de qualitat al màxim de gent possible i donar un servei educatiu pensat per tots (0-100 anys).

La musica forma part d ela nostre vida des de que naixem, des de l’inici, per exemple una veu aguda ajuda al cervell, com quan parlem als nadons.

El concert està pensat per transcendir a traves d’ell, per tant s’ha de treballar abans a classe i desprès també, per això abans es passa als mestres una guia. L’objectiu és educar, acompanyar a la persona que va, els nens aprenen indirectament, ja que expliquen, ensenyen mentre interaccionen, la musica és la que parla, vivint-la cadascú a la seva manera (protagonista), la dansa i el moviment l’acompanyen.

Per fer un concert, s’ha de parlar amb un music (que es vol treballar, quins instruments, etc.), un col·laborador especialista, un pedagog musical, tècnic de llums i gestió, per poder anar en davant amb el projecte que per estar acabat es triga un any.

Com conclusió es pot dir que:

Fan: Concerts, formació per mestres, edició de materials, concerts familiars, participació (pugen a l’escenari, que és un espectacle liderat per especialistes)

L’objectiu: impactar, interessar per la musica i la gent acabi fent musica, potenciar que pugui experimentar i gaudir, per així emocionar-se i aprendre, per estimar-la (aprendre sense ser ensenyats)

La conferencia es conclou fent referència al director Simon R. “La musica no és un luxe, sinó que la necessitem com l’aigua que bevem”