Biblioteca Jaume Fuster – “Un plat pla ple de poesia està”

Vam arribar mitja hora abans que els nens, per poder veure com es muntava un escenari i com es preparaven els actors i mentre la Roser Ros ens explicava de que aniria la obra, etc.

L’obra tractava de dos actors, un noi i una noia, que paren la taula i a partir d’allà es van creant històries actuades amb poesia i cants, mentre es barallen, juguen, riuen, etc. Per tant es recita, canta i belluguen. Música = poesia
La poesia es pot veure que té molts usos, ja que normalment quan sentim una poesia recordem.
L’escenografia es fa pensant en que si els nens es cansen o col·lapsen amb la poesia, els ulls vagin cap a aquesta escenografia.

El que havíem de fer era recollit opinions, reaccions, mirades, etc. Quan entren els nens es pot veure que tenen vergonya al veure que hi ha tanta gent, miren l’escenari i comenten. Mentre seuen s’acumulen i discuteixen mentre ens van observant amb cert nerviosisme.

Participen en l’obra reciten: Escolten (Oïda) + Recorden (Memòria) + Diuen (Veu). Especulen que faran?. Estan atents i alguns es queden bocabadats de les cares dels actors i riuen, comenten, s’asseuen endavant, per parar més atenció, alguns s’aixequen per observar millor.

Quan canten el sol-solet els nens segueixen i diuen –SONA!
Quan comencen a recitar, els nens riuen i es miren entre ells. Aplaudeixen, intenten seguir les poesies, moltes noves per a ells.

Quan ensenyen un plat, capten la curiositat del nen i diuen – A VEURE?

Mentre xiulen una cançó, els nens la canten, ja que l’han reconegut.
Quan un s’amaga i l’altre busca, els nens s’aixequen, busquen, diuen on està, interactuen.

Es fan preguntes del que diuen i no entenen.

Durant l’obra hi ha moments que fan que els nens i nenes tinguin ganes de participar, per exemple en el joc de les mans, fa que les nenes l’imitin, en els embarbussaments ells ho intenten dir. Demanen que facin coses els nens als actors.

Creen la seva curiositat mirant enrere i els nens es giren i al no veure res, diuen : -NO M’HO CREEC!

Quan amb mímica els actors fan veure que fan bombolles, els nens diuen – SI NO SURT RES! ;
-VAIG JO I M’HO CREEC.

Imiten els sons que fa – QUE FAN? AIXÓ JA HO SABEM!
Quan canten opinen i ells també sumen amb els dits, mentre els hi diuen – NO, 10!. Els actors equivocant-se perquè participin, els nens criden - 10! ; - 10!SÓN BURROS!
Quan diuen quantes poesies els nens responen – JO NO EN VEIG!

Segueixen els jocs de sort (pito-pito, enciam, etc.), mentre que veuen que fan trampa i diuen
– HA FET TRAMPA!, senyalant a la persona que ho ha fet. I avisen a qui li toca - ET TOCA A TU!

Quan un s’amaga, els nens avisen a l’altre d’on està amagat assenyalant mentre s’aixequen – ESTÀ ALLÀ! ; - AL DARRERE! ; - ALLÀ!. Quan es troben, diuen – T’HA VIST!

Quan lluiten, els nens sobretot animen a que ho facin, - ¡LUCHA!. S’aixequen, comenten, responen, diuen, imiten, segueixen.

Quan els hi agafa singlot i intenten que marxi, al no anar-se’n diuen – NO POOOOTS, NO POOOOTS... Aleshores canten i els nens callen de cop atents a veure si se’ls hi passa el singlot i ells segueixen aquesta cançó, però el singlot els hi passa a ells aleshores els nens fan el so de singlot i intenten dir el mateix que els actors deien por tornar-los el singlot.

Quan juguen amb els plats, els nens ajuden a contar, dient-los on hi ha més o menys i quan aconsegueixen igualar-los diuen – SÍ, JA ESTÀ!

Quan fan les sumes, els nens participen (3+2=5+5=10+10=20-5=15-5=10+10=20) contant amb els dits.

Quan ja finalitza a l’obra, el que se sent que diuen és - UUUUUUUH, i també aplaudeixen.

Les opinions i comentaris mentre sortien:
· Els hi ha agradat MOLT, TOTA l’obra. La part que més els hi ha agradat és quan S’HA MORT i quan LLUITEN. Quan HAN CONTAT AMB ELS DITS, quan DIUEN ELS POEMES.

· El que no els hi ha agradat ha estat QUAN PLOREN i a algun nen RES.