Bon Nadal!

Fins aquí arriba el primer semestre, un petit tastet del llarg camí d'una futura mestra.

Us desitjo un molt BON NADAL!!
Ànims i sort als exàmens!!

Síntesi del blog.

El blog m'ha servit per dur al dia ells apunts ben organitzats i aclarir-me a l'hora d'explicar-me i així una manera d'aprenentatge, ja que li dones voltes per escriure amb claredat. Compartir treballs realitzats, per exemple a seminari, a plàstica, practiques de TIC, poemes de Comunicació, cançons estudiades a Música, opinions, apunts, entre d'altres.

Per mantenir actiu el blog cada dia he anat penjant les practiques fetes a classe, apunts, activitats, opinions referents a l'aprenentatge, etc. I en totes les entrades que ho requerís hi adjuntava el link corresponent per poder obtenir més informació.

Així que el blog m'ha resultat molt interessant i no tan difícil d'utilitzar com semblava. El tenir per etiquetes cada una de les entrades i d'un sol cop d'ull buscar-les per el nom, el tenir pagines d’interès i poder accedir-hi fàcilment. Y el manteniment diari m'ha estat molt útil en quant a aprenentatge diari i continu i ser un recull al final de semestre d'apunts i practiques fàcilment recuperables per estudiar.

Síntesi de TIC.

Totes les activitats realitzades a TIC han estat interessants, ja que la majoria de programes com Gimp, Audacity, Cmap, JClic; de pàgines webs que permeten pujar archius com Scrib, Slideshare, les que permeten crear conceptes com Gliffy, Viquipèdia, Google Docs; i altres conceptes donats a classe com Blogosfera, els Wikis, entre d'altres, eren nous per a mi tan de coneixement, com d'utilització, altres programes com el Windows Movie Marker ja el coneixia i utilitzava, però a classe he descobert que es poden fer més coses i en quant el Power Point m'ha servit de molt el saber sintetitzar amb les principals idees i paraules adequades alhora de fer-lo tenint en compte l'objectiu, ja que jo els feia sempre iguals a l'hora d'exposar idees.

Si he d'escollir dues activitats, una seria el Gimp i l'Audacity, ja que per l'edició d'imatge sempre havia utilitzat el photofiltre i el paint, així que el aquest programa m'ha resultat molt interessant a l'hora de treure un element d'una imatge, escalar una imatge, suprimir-ne un tros i que pugui quedar transparent per així sobre posar-ne una altre. En quant l'Audacity mai havia utilitzat un programa així i des de que conec i se utilitzar aquest programa l'utilitzo molt, he gravat diverses coses com la cançó creada a musica, un so per posar en un Power Point, ajuntar diverses cançons com les apreses a musica i d'altres activitats personals.
L'altre activitat que escolliria, és la del Google docs, aj que moltes vegades quan es crea un archiu que es treballa en grup es va passant per mail i així es crea ja a Google Docs i els canvis es poden fer simultàniament i els veus en el moment i si es dona el cas de Power Point inclús es pot anar comentant el que posar, etc. així que ha estat una eina bastant útil per a mi.

Competències digitals.

Cal que els nens, nenes i adults tinguin competències en les tecnologies de la Informació i la Comunicació, que és el que s’anomena competències digitals.
L’adquisició d’aquestes es divideix en diferents etapes educatives, aquesta adquisició s’anomena alfabetització digital.

En quant a les competències digitals del mestre, a part de les competències digitals cal afegir les especifiques en caire didàctic per ensenyar i ajudar a aprendre.

Com documents de referència es pot anomenar la UNESCO i la ISTE:

• UNESCO: ho divideix en tres nivells:
-Nocions bàsiques de tecnologia: els docents han de conèixer el funcionament del maquinari i del programari, saber utilitzar la tecnologia durant les activitats a classe, entre d’altres
-Aprofundiment de coneixements: han de conèixer totes les aplicacions i utilitzar-les amb facilitat. Saber utilitzar les TIC.
-Creació de coneixements: han de ser capaços de fer comunitats basades en TIC i ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge.

• ISTE: les competències que segons les ISTE haurien de tenir els estudiants i docents, són:
-Per a docents:
..........·Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants
..........·Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis
..........·Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital
..........·Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat
..........·Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge
-Per estudiants:
..........·Creativitat i innovació
..........·Comunicació i col·laboració
..........·Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
..........·Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
..........·Ciutadania digital
..........·Funcionament de la tecnologia i conceptes

Per tenir mès informació entreu a les pagines:
- UNESCO
- ISTE

Jclic.

El Jclic, és un programari lliure que permet crear diversos tipus d'activitats.

La practica feta a classe va ser sobre les fruites,la pagina és la següent: fruites

I despres per seguir practicant vaig crear un sobre l'hivern, on vaig posar les activitats següents:
- Trencaclosques: per treballar l'espai i l'ordre.
- Associacions imatge amb text: per aprendre i saber el nom de cada cosa, objecte.
- Fompletar text: per treballar l'ortografia.
- Sopa de lletres: per aprendre a escriure correctament la paraula i identificar-la i coneixer-la.

Per accedir-hi: l'hivern

Reportatge fotogràfic

Segon treball de plàstica, sobre la línea i el color, tot i que hem hagut de posar un tros de construcció del planeta del nostre omni, peró el treball es basa en com treballar la línea i el color.

Treball 2n Blog

View more documents from eulaliamc.

Llegenda.

EL SERPENT DE MANLLEU.

Sota el pont de manlleu n’hi ha una aigua molt fresca, voreta vorejant n’hi ha una pollancreda.
A manlleu el riu Ter és tot, però temps enrere quan la devesa era un bosc espès i de camins perdedors s’hi amaga un serpent aquest era un lloc gairebé mai ningú no gosava fer-hi ca perquè el serpent s’ho menjava tot.
Era una bestiassa gran como una casa de pagès proveïda d’una abundosa cabellera que corona un diamant.
Però vet aquí que un xicot tafaner de mena va aprofitar que el serpent es treia el diamant quan anava a veurar-se el Ter temorós que li caigués a l’aigua per agafar-lo.
Enfurismat el serpent, en veure que li havien agafat el diamant va seguir el rastre del xicot per agafar-li la seva joia.
Quan el serpent va trobar el vailet, començà a tocar la porta amb la seva immensa cua.
Atemorit el noi va amagar el diamant sota un morter.
El serpent l’ensumar i enroscar el morter amb la intenció de trencar-lo i recuperar la seva joia.
Així és com desprès d’aquest esforç el serpent va morir enroscat en el morter.

Aquesta és la llegenda del serpent (una bestia gran com una casa i que s’empassa tot el que passa) que durant anys va atemorir al manlleuencs.

lLLEGENDA MANLLEU

View more presentations or Upload your own.

Dibuixar.

"Dibuixar no només te a veure amb la instrucció "agafa paper i llapis", [...], el dibuix requereix estris i materials que permetran que l'infant recreï cada matís."

Bonàs, Meritxell. "Avui dibuixem?Imatges per conviure amb els infants" [Article]. Guix d’infantil (juliol-agost 2006), núm. 32, p. 19

Barregem llenguatges!

A partir dels diccionaris que vam estar treballant cada grup hem hagut de crear una poesia, treballant el llenguatge poètic, un anunci promucionant el diccionari, treballant el llenguatge publicitari i un text en el llenguatge quotidià.

Els nostres són:

Llenguatge Quotidià:
Hi havia una vegada el mossèn Antoni Alcover i el seu amic Francesc de Borja Moll es van trobar a la plaça Major de Menorca. Van començar a discutir sobre el significat d’una paraula, ja que a l’hora de parlar, no s’acabaven d’entendre. No ho entenien ja que fins al moment mai no havien tingut aquest tipus de problema amb ningú del seu entorn. La paraula en qüestió que va originar la disputa va ser comunicar. Cadascú entenia el concepte a la seva manera, i a partir d’aquí es van adonar que aquest problema amb el que s’havien topat existia amb moltes altres paraules i sobre tot a causa dels diferents dialectes.
Com era l’exemple de la paraula mirall, que en català és mirall i en mallorquí espill, o la paraula SORTIDA i en valencià EIXIDA.
Al final, van arribar a un acord, que consistia en crear un manual que unifiqués els diferents dialectes, valencià, balear i català, i d’aquesta manera van crear el diccionari.

Llenguatge Publicitari:
Un tresor lèxic, de tot dialecte català,
un catàleg imprescindible per a la comunicació d'escola infantil
Quan més aviat millor

Llenguatge Poètic:
Algunes paraules
hauràs de buscar
al diccionari
per comunicar

Mossèn Alcover
Lingüista va ser
Francesc Borja Moll
Literari també

Aquests dos autors
possible van fer
els diccionaris
que aviat usarem

Mossèn Alcover
Lingüista va ser
Francesc Borja Moll
Literari també

A Blanquerna estudiem
a Blanquerna aprenem
com educar infants
i a l'escola anirem

També vam barrejar les definicions de les paraules que vam buscar en el disccionari d'en Mossén Alcover en paper i a internet.

COMUNICAR: establir relacio entre persones amb la intenció de transmetre.
ESCOLA: lloc on hi ha agrpuació de persones, be per l’aprenentatge de conceptes o bé pels conceptes apresos.
INFANTIL: referent a la primera etapa de la persona.
AVIAT: adverbi referent al temps i ens indica la seva curta durada.
AMB: referent a una acció i ens pot indicar la unió, pertenyença o bé la companyia.

Concert d'orquetra simfònica.

Avui hem entregat el treball de l'orquestra simfònica que vam anar a veure.

El concert que vaig anar va ser al Conservatori Municipal de Música de Barcelona (cmmb), era un concert gratuït ja que tocaven els alumnes d'allà (que aquest dissabte tornen a tocar a l'auditori) i era un dia que hi havia 11 hores de música seguida.

Treball Concert

View more documents from eulaliamc.

Drets de l'infant.

A seminari vam estar veient la pagina web dels drets de l'infant, és una pagina on els mes petits poden explorar llocs com el parc, l'escola, l'esplai, la fabrica clau de sol, entre d'altres. Jugar, llegir contes interactius, escoltar música, crear un àlbum de cromos, veure vídeos, i així aprendre els drets i compromisos.És una iniciativa per a tothom.

Amb l'objectiu de que els ajuntaments sensibilitzin i dinamitzin a la població donant a conèixer els drets dels nens.

Ho vaig trobar molt interessant i es una pagina que s'hauria d'anar visitant de tant en quant, així que us l'adjunto perquè hi doneu una volta.

http://www.dretsinfant.cat/

Els colors!

A classe hem treballat el color, amb pigments alimentaris i pasta de farina, ja que amb aquesta pasta es poden barrejar colors fàcilment, variar el to, esborrar i tornar a fer, etc.

Pigments alimentaris.

Pasta de farina i aigua.

Per poder treballar-lo hem utilitzat aigua i una esponja per mullar el paper.

Els pigments utilitzats són dels colors primaris (cian, magenta i groc)

Al barrejar-los surten diferents colors i es poden fer diferents textures:

Amb els dits.

Amb un dit estirat.

Amb el puny.

Amb el dit estirats donant cops.

Amb el puny fent relleu.

Posant un tros de dirari.

Textura un cop tret el paper.

El resultat de la meva experimentació ha estat:

Un cop experimentat i descobert tot aixó, vam fer-ho a la taula sobre paper d'embalar plasmant tot alló que ens deien (el mar, una tempesta, pluja, amb el puny, un dit, tres dits, les dues mans, etc.), i el resultat va ser el següent:

Examen cançons!

Avui hem fet l'examen de cançons, les que a mi m'han tocat han estat:

LA SARDANA DE L’AVELLANA

La sardana de l’avellana
Pica de peus i mata la gana
La sardana de ripoll
Mata la puça i deixa el poll



SOTA EL PONT

Sota el pont, Sota el pont
Apa dons passe-m’hi
El nostre pont té dos pilars
Passem sense aturar-nos
Tu passes, tu passes
Tu quedes presoner del pont.



MIREU EL QUE ENS AGRADA

Mireu el que ens agrada quan juguem (2)
Quan cantem fem la la la la la la (2)
Mireu el que ens agrada quan juguem
quan piquem fem tam tam tam tam
Mireu el que ens agrada quan juguem(2)
Quan toquem fem terererere(2)
Mireu el que ens agrada quan juguem(2)
Amb la flauta tirolirolí(2)
Mireu el que ens agrada quan juguem(2)
A peu coix fem pom pom pom pom (2)
Mireu el que ens agrada quan juguem(2)
Quan dansem fem ho hop hop hop (2)
Mireu el que ens agrada quan juguem(2)
Quan saltem fem pum pum pum pum(2)

I see you.

És una pel·lícula, que el cap de setmana passat la vaig veure, ja que a seminari en Jordi Simó ens la va recomanar, tracta de la privacitat d'imatge, d'una família que van ala ruïna i per guanyar diners venen la seva intimitat per Internet.

Billy Elliot

Mentre veiem la pel·lícula, se’ns va demanar que estèssim atents en el següents punts:

1.Aspecte d’imatge que ens sorprengui: Quan en Billy Elliot veu com peguen al germà o quan el pare y el germà es discuteixen a la cuina i en Billy Elliot demana que parin.

2.Escriure diàleg intercanviat:
- Germà: El Royal Ballet?
- Professora: la escuela, es donde enseñan ballet.
- Germà: lo dirá en broma señora
- Professora: no lo digo muy en serio.
- Germà: ... y tú, ballet joder! ... solo tiene 11 años.
- Billy: se tiene que empezar desde pequeño.
- Germà: cállate! No permitiré que mi hermano vaya por ahí haciendo el ridículo por su satisfacción.
- Professora: disculpa, no es por mi satisfacción.
- Germà: Y a es de que le servirá, no es más que un niño, hay que darle una infancia.
- Billy: No quiero una infancia, quiero ser bailarín de ballet.
.
.
.
- Billy: Papà!
- Pare: Ve a casa hijo
- Pare: Cuanto puede costar?
- Professora: ... No tanto como puede pensar, quizás 2000, pero esta la posibilidad de que el ayuntamiento...
- Pare: 2000? Me refiero a las pruebas.
- Professora: Oiga si el único problema es el dinero del viaje a Londres, yo se lo daré.
- Pare: no quiero que sea tan benevolente.
- Professora: ... no sea tan estúpido!
- Pare: Lo soy?
- Professora: Sí
- Pare: gracias por todo lo que ha hecho por Billy, pero es hijo mío y yo me ocuparé de todo.
.
.
.
- Jurat: Billy, puedes explicarme porque te interesaste por el ballet?
- Billy: No sé, me gusta.
- Jurat: Bueno, pero hubo algún aspecto del ballet que te ha llamado la atención?
- Billy: el baile.
- Pare: siempre está bailando, todos los días después del colegio.
.
.
.
- Jurat: puedes explicarnos que sentimientos experimentas cuando bailas?
- Billy: No sé....... me siento muy bien. Al principio estoy... pero cuando empiezo a mover me olvido todo y es cómo si desapareciera, como si desapareciera y todo mi cuerpo cambiara como si tuviera fuego dentro y me veo volando como un pájaro, siento como electricidad, si como electricidad.
- Jurat: Que tengas un buen viaje de vuelta.

3.Com veiem el començament de la pel·lícula: ha estat molt encertat, és explicatiu per saber de què anirà la pel·lícula, ja que li tremola la mà, per por i desprès balla que és el somni d’ell i està fet a casa, el lloc on comença tot, amb la seva musica ballant en el seu llit, on comença el seu somni.

4.Com veiem l’acabament de la pel·lícula: també creec que ha estat molt encertat, per veure que tot el que es vol es pot aconseguir i que amb el suport de la família tens més ganes i ho faràs molt millot, i que acabi en els escenaris amb el somni complert.

5.Com ens identifiquem en algun personatge: m’identifico amb Billy Elliot en el moment de la carta, també perquè diu el que pensa i sobretot perquè persegueix el que vol aconseguir.

6.On i quan vam veure la pel·lícula per primera vegada: al cinema, quan la van estrenar.

7.Conclusió del que succeeix: hem de tenir el desig d'aprendre i així podrem aconseguir el que vulguem, perseguir el nostre somni.

Cançoner examen

A continuació adjunto les 28 cançons en un sol audio, que entren a l'examen de música:

Aquí teniu on les podeu trobar i el seu títol:

I a continuació la lletra de cadascuna:
lletra cançons música

Recerca a la Biblioteca.

Per fer pràctiques amb el catàleg on-line de la biblioteca hem hagut de fer la pràctica següent:

1. Busca tres llibres que parlin sobre algun aspecte que estigueu interessats i que estiguin relacionats amb l’Educació Infantil (hàbits, celebració de festes tradicionals: la castanyada, lectoescriptura…)

1. Barret de rialles. Salvà Francesc.
2. 600 juegos para educación infantil: actividades para favorecer el aprendizaje de la lectura y la escritura. Baqués Trenchs, Marian.
3. Els habits al parvulari i cicle inicial d’educació general bàsica, a partir d'un plantejament de treball per racons. Universitat de Barcelona.

2. Escriu el nom de les revistes d’educació infantil que estiguin a la biblioteca. Escriu el màxim nombre de revistes que puguis i esbrina la seva tendència educativa (valors, etapa,…)i periodicitat. (al darrera)

1. Protagonistes, ja!. Aportar eines per a l'educació, fomentant els valors pels drets humans, donant peu a reflexions i debats per educadors. Tracta d’infants i adolescents. Bimestral.
2. In-fàn-ci-a. Educar de 0 a 6 anys. Proposa projectes, idees, debats, experiències, tractades en les etapes d’entre 0 i 6 anys. Bimestral.
3. Guix Infantil. Va dirigida a la formació del professorat, amb temes de didàctica genera i diferents àrees. Bimestral.

3. Busca informació sobre “el primer dia d’escola” a P3. (llibres, articles, …)

1. Tort, Antoni. “L’Acollida [Article]: debat obert”. Guix d’infantil (oct. 2008), núm. 348, p. 7-9
2. Carbonell, Francesc. “L’acollida: acompanyament a l’alumnat nouvingut”. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2006.
3. Orta, Cecilia i Osés, Arantza. “Entrar en la escuela”. In-fan-ci-a (nov./des. 2008), núm. 112, p. 17-18.

4. Escriu els llibres de l’activitat 1 en la normativa de citació bibliogràfica ISO 690

1. Salvà Francesc. Barret de rialles. Barcelona: Miquel A. Salvatella, 1984
2. Baqués Trenchs, Marian. 600 juegos para educación infantil: actividades para favorecer el aprendizaje de la lectura y la escritura. Barcelona: Ceac, 200
3. Els hàbits al parvulari i cicle inicial d’educació general bàsica, a partir d'un plantejament de treball per racons. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984.


5. Ves a la biblioteca i cerca físicament un dels llibres o alguna revista,que et pot interessar de l’exercici 1 o 3
A la biblioteca vaig anar a mirar la revista “Protagonistes, ja!”, que la vaig treballar i la vaig trobar interessant ja que hi ha la part fixa, la qual sempre es parla sobre aquell entorn, és la part on hi ha iniciatives que proposen, opinions de nens sobre un tema concret, hi ha dins d’aquesta part una part centrada en els infants i adolescents, que es tracta d’un articles, que va ser el que jo vaig treballar “Projecte d’atenció especialitzada per fills i filles víctimes de violència familiar i de gènere”, molt interessant ja que esta a l’ordre del dia.
L’altre part de la revista s’anomena “ A DEBAT”.

Registre escrit. Diccionaris.

Totes les llengües del món les han fetes les persones que les han parlades al llarg dels anys. Els doctes, estudiosos i escriptors, treballen sobre i per la llengua.
Els doctes, que són els savis, recullen el testimoni de les llengües en un embolcall literari, de manera científica, que és el diccionari.

Els 5 diccionaris primordials, ordenats cronològicament són:

1. Diccionari General de la Llengua Catalana. Fet per Pompeu Fabra (1868 Vila de gracia-1948 Prada), a l’any 1932.

Coberta de la primera edició.

2. Diccionari català-valencià-balear. Fet per Mossèn Antoni Mª Alcover (1862 Santa Cirga-1932 Palma), amb la col·laboració de Francesc de Borja Moll (1903 Menorca-1991 Mallorca), a l’any 1926 el primer volum, al 1935 el segon i al 1962 8 últims volums. . És un diccionari publicat en 10 volums.

Diccionari català-valencià-balear.

3. Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana. Fet per Joan Coromines (1905 Barcelona-1997 Pineda de Mar), amb la col•laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner, publicat en nou volums de 1980 a 1991.

Coberta del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.

4. Gran Enciclopèdia Catalana. La primera publicació es fa a l’any 1968, per Jordi Carbonell (1924 Barcelona), publicada en 15 volums. El segon volum a l’any 1971 fins al 1980, per Joan Carreras (1935 Barcelona), de 1986 a 1989 es fa carreg en Jesús Giralt, que publica 24 volums.

Gran Enciclopèdia Catalana.

5. Diccionari de la Llengua Catalana. Es publica l’any 1995, per l’Institut d’Estudis Catalans. És un diccionari normatiu i és la referència de la llengua catalana.

El Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.

Per treballar els diferents diccionaris i els seus publicadors, hem fet quatre grups a classe, A1 (Diccionari General de la Llengua Catalana. Pompeu Fabra), A2 (Diccionari català-valencià-balear. Mossèn Antoni Mª Alcover i Francesc de Borja Moll), B1 (Diccionari Etimològic de la Llengua Catalana. Joan Coromines) i B2 (Gran Enciclopèdia Catalana i Diccionari de la Llengua Catalana).

Per veure la diferencia d'expressió i de paraules ens hem posat d'acord en buscar cinc paraules: verb (comunicar), substantiu (escola), adjectiu (infantil), adverbi (aviat) i preposició (amb).

Mi escuela sabe a naranja.

Mi Escuela Sabe a Naranjaa

Vídeo.

Per crear aquest vídeo he utilitzat el programa Windows Movie Marker, que es una aplicació del Windows Media i es pot trobar en el vostre equip . Adjuntant fotografies, musica, vídeos, diapositives a l’inici i al final i lletres en algunes de les fotografies, amb les animacions corresponents.
Per passar d’una fotografia a l’altre he posat transicions diferents, intentant no repetir-ne cap, per tal de veure les diferents que hi han.
Amb la música el que he fet es anar tallant trossos, de tal manera que la cançó estès sencera sense repeticions, però amb les alteracions dels vídeos, i també he utilitzat la possibilitat de “fundido de entrada” i “fundido de salida” .
En un dels vídeos he utilitzat el mode silenci i li he tret el so, els altres, tenen el so real, però he tallat alguns trossos, i en un d’ells com que era molt llarg i algunes imatges del mig no m’interessaven posar-les, he hagut d’anar tallant el vídeo de tal manera que sembles que era un de sol.

El meu vídeo és del Nadal de l’any passat:

El llenguatge.

Llenguatge: en el llenguatge sempre hi ha un emissor (que emet el missatge), un receptor (que rep el missatge) i un canal, que pot ser audiovisual, musical, personal, etc, i que és necessari per poder transmetre i depenen de com es diu es por interpretar i arribar d’una manera o d’una altre.
Pot ser una comunicació no directe, però sempre busca una resposta.
Amb el llenguatge sempre estem venen i el receptor vulgui o no compra.

Diferenciem entre 3 llenguatges, que a partir del que s’ha dit a classe hem hagut de fer tres definicions de cadascun:

Llenguatge quotidià. 1. És la principal via de comunicació 2. És el primer que s’aprèn 3. És el més espontani

Llenguatge poètic. 1. És un llenguatge aparentment melòdic amb un ritme 2. Aporta representacions mentals, imagines 3. Té una figura amb funció estètica, organitzada

Llenguatge publicitari. 1. És un llenguatge molt persuasiu 2. Es dirigeix a un cert públic que selecciona 3. Busca una resposta en un temps determinat

Dictat dibuixat!

A classe ens ha dictat la paraula por i alegria. I les hem hagut de representar cada una en un foli diferent de la mateixa mida i amb colors de cera que vulguèssim.

Per la por he utilitzat el negre i per l'alegría el groc, taronge, vermell, rosa i verd.

Tinta xina.

A classe hem treballat les possibilitats que té la tinta xina, per fer-ho vam agafar unes plantetes i escoltant música en total silenci vam anar pintant-les en diferents mides de papers i amb pincells de diferents gruixos, no es podia ni compara, ni pensar, havien de mirar-la i un cop la teníem interioritzada pintar-la.


El meu resultat ha estat el següent:

Desprès per veure les diferències de textures de la tinta xina que una era més aigualida que l’altre, una mateixa planta pintada de diferents maneres, etc. s'han penjat diferents dibuixos de la classe:

La nit que la muntanya va baixar al riu.

Llegint el aquest llibre, he arribat a la llegenda "Vida i martiri de santa Eulàlia" i al dir-me Eulàlia m'ha fet gracia trobar-la, a continuació la podreu llegir.

Vida i martiri de santa Eulàlia
En una masia de Sarrià, coneguda com can Desert, hi vivia al segle tercer de l’era cristiana una família de pagesos amb una filla de pocs anys anomenada Eulàlia. De ben petita, la nena es va convertir al cristianisme i ens mostrava especialment generosa amb els pobres, a qui feia caritat d’amagat dels pares. Per donar almoina, de vegades fins i tot s’havia vist obligada a enganyar-los. Conten que en una ocasió travessava el jardí amb una faldada de rosegons de pa per repartir entre els pidolaires que feien cua ala reixa del carrer. Abans d’arribar a la reixa va topar amb son pare que tornava de fora:
............-Què, hi portes a la falda? – va cridar l’home amb veu malhumorada.
............La nena, morta de por, va respondre que hi portava flors.
............-Les vull veure! – va exigir el pare.
............La petita Eulàlia va obrir el vestidet i ella va ser la primera de meravellar-se en veure com Déu havia obrat el miracle de convertir els rosegons de pa en una faldada de flors de tots colors.

............Quan la nena ja era més grandeta, l’emperador Dioclecià de Roma va prohibir la religió cristiana i va enviar missatgers a tots els racons de l’imperi amb ordres adreçades als governadors d’empresonar i matar tots els seguidors de la nova religió. El governador de Barcelona era un tal Dacià, i, com a bon governador, volia complir al peu de la lletra l’ordre imperial. La petita Eulàlia de Sarrià va baixar a Barcelona a plantar-li cara al seu palau:
............-Què hi tens, contra els cristians? – va dir la xiqueta, que tutejava a tothom –. Quin mal t’han fet perquè els persegueixis d’una manera tan bèstia? Doncs jo sóc cristiana! Perquè ho sàpigues.
............El governador va quedar parat per tanta valentia:
............-Quants anys tens mocosa?
............La nena va respondre que ja havia complert els tretze i el governador va amenaçar-la amb tretze turments si no renunciava ipso facto a la seva religió. Com que la nena si va negar en rodó, el governador va ordenar als botxins que comencessin la tanda de tortures, fins que aquella desvergonyida cedís. Va tancar-la un quant temps a la presó i, veient que continuava ferma en les seves creences, van assotar-li l’esquena amb un flagell fet de vidres i de punxes. Com que la nena no cedia, amb tenalles i ganxos de ferro li arrencaren la pell a tiretes. Tot seguit van fer-la passejar descalça damunt d’un caliu de brases roents i desprès amb les mateixes brases li van cremar els pits. Davant la tossuderia de la nena, van aplicar el sisè turment, que consistia a fregar-li les ferides amb bocins de pedra tosca, i desprès les hi van ruixar amb oli bullent. En acabat, les hi van regar amb plom que havien fet fondre, i com si no n’hi hagués prou, van submergir-la dins d’una bassa plena de calç viva, que fins i tot feia desaparèixer les pedres.

............Veient que en sortia viva, els botxins van recórrer el desè turment, sens dubte el més conegut i horrible de tots. Van ficar l’Eulàlia dins d’un barril que tenia les parets folrades de claus, d’esquerdills de vidre i pedres cantelludes, i van fer-lo rodolar carrer amunt i carrer avall, fins a tretze vegades, per un carreró de vora la catedral, conegut des d’aquesta salvatjada com la Baixada de Santa Eulàlia. Després, feta una nafra de cap a peus, van tancar-la en un corral infestat de puces afamades, que se la menjaven de viu en viu. A la sortida del corral, li van treure la roba i van lligar-la dalt d’un carro perquè tots els barcelonins la veiessin despullada. Déu, però, no ho va permetre. Tan aviat com el carro va arrencar, es va posar a nevar i la neu va cobrir el seu cos amb una túnica blanca. Llavors els botxins van aplicarà el tretzè i últim turment: van clavar-la en una creu en forma de X que havien aixecat al mig del Pla de la Boqueria, fins que, finalment, la noia va morir.
............Els cristians de Barcelona van recollir el seu cos i van enterrar-lo a la catedral. Anys més tard, quan el papa va fer-la santa, van omplir d’imatges i capelletes els indrets de la ciutat on Eulàlia havia viscut i patit el martiri. Admirats pel comportament d’aquesta santa, que havia sabut suportar amb valentia totes les tortures imaginables d’aquest món, van considerar que era el millor exemple a seguir per a tots els barcelonins, i van nomenar-la patrona de la ciutat. Una de les capelles més concorregudes és la del claustre de la catedral, on santa Eulàlia és acompanyada per tretze oques en record dels anys que va viure i dels turments que va haver de patir.

COLL, PEP. "Vida i martiri de santa Eulàlia", A: La nit que la muntanya va baixar al riu: llegendes d'arreu de Catalunya. Barcelona: La Galera, 2008. p. 92-95

Eines de suport.

Aui a classe de TIC, hem treballat els mapes conceptuals i els fluxogrames, que són dues eines de suport, que serveixen per representar la realitat, ajudant-nos a organitzar les coses per entendre-les millor.

Els mapes conceptuals, serveixen per representar situacions, organitzant les idees principals en forma gràfica.
El programa que utilitza és el Cmap Tools, que permet mostrar l’estructura mental de la realitat. Aquest programa s’ha de descarregar per poder utilitzar-lo. Per començar a crear-ne un cliques a on et diu “doble clic para crear un concepto” i escrius, per fer una fletxa cliques a sobre d’on surt l’icona de les dues fletxes a sobre del requadre escrit i arrossegues cap on vulguis i sempre et sortirà al mig un connector que s’ha d’escriure. Per canviar d’estil de fletxes’ s’ha d’anar al desplegable Ventana – Mostrar estilos i et surt una finestreta petita on esculls el que et vagi millor. Un cop fet l’haurem d’exportar, així que anirem al desplegable Archivo – Exportar Cmap como – Imagen, esculls la carpeta i el nom.

Per practicar el programa i els mapes conceptuals, hem realitzat un sobre un sopar de Nadal.
El text és: "Sopar de NadalPer Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12."

El resultat del meu mapa conceptual és el següent:


Els fluxogrames, són una eina per representar processos que fem per realitzar una tasca.

El programa utilitzat ha estat Gliffy, que permet poder crear, guardar i editar diagrames de flux. És un programa online que no cal descarregar-se per poder utilitzar-lo. Per començar a crear-ne un cliquem a “Flow Chart” on apareixen diferents formes de simbologia per entendre’ls, les quals s’han d’arrossegar al tros on surten els quadrets tipus foli. La forma ovalada indica l’inici i el final de l’acció, el rectangle indica les instruccions o passos a seguir i el rombo les decisions a prendre. Per escriure tan sols cal clicar a sobre i començar a escriure, per fer le slineas de connexió, a dalt, cliquem la línea que hi ha dibuixada i la fem i si volem escriure al costat de les línees fora dels requadres cliquem a la A. Per moure de lloc cada una clicarem la fletxa i ho farem. Un cop fet anem al desplegable File – Save – i desprès un cop guardat, l’haurem d’exportar com imatge i anirem altre cop al desplegable File – Export a JPEG.

Per practicar el programa i els fluxogrames ha classe hem tractat el tema de creuar un semàfor. El resulatat de la meva pràctica es el següent:

Setmana Extraòrdinaria. Audiovisual.

Amb el recull de totes les imatges fetes en les diferents activitats que vam fer durant la setmana d'activitats externes, hem hagut de fer un audiovisual.

Jo l'he fet junt amb l'Anna Bartomeus i l'Anna García, que en el nostre audiovisual hem posat algunes paraules claus y el so relecionat amb cadascuna de les activitats.

Sapos y princesas!

SaPoS y PRiNceSas: Ideas i planes para niños. és una revista gratuïta, on promociona pelicul·les per nens, música, llibres, estrenes de cine, etc. Et dona ideas de llocs on es pot anar en família, com a parcs d'atraccions, centres d'oci, etc. Té jocs, trencaclosques, laberints, jocs per treballar les vcals o consunants, etc.
Hi ha una part dirigida tan sols als pares y una latre per els bebés.

La seva web, és: SaPoS y PRiNceSas

Emboliquem un pensament!

A classe de plàstica havíem d’anar amb el pensament que havíem tingut de la setmana d’activitats externes i sobretot el que havíem sentit en l’exposició “Freqüències” que va manar a veure, d’Eugènia Balcells.

Aquest pensament l’havíem de plasmar utilitzant tinta xina, sense poder escriure i així treballar també el traç i la línea. Desprès d’haver-lo plasmat l’hem hagut d’embolicar com volguéssim i utilitzant el material que necessitéssim.

Jo vaig plasmar en trossets de paper de dibuix i amb tinta xina els meus pensaments amb diferents línees, que els vaig posar dins d’un globus enrotllant-los, el qual un cop inflat he enganxat línees de colors de diferents gruixos, amb paper de celofan i amb tinta xina he tronat a plasmar els pensaments mes abstractament.

Misteri.

Misteri és una història que s'ha creat en el wikispace, que entre tots l'hem anat perfeccionant i creant.
Jo el que he fet ha estat modificar algunes paraules i faltes d'ortografía, i seguir la història.
Aquest és el fragment que jo he creat:

"Damunt l’escriptori hi havia una fotografia idèntica a la que ells tenien, al veure-la en Manel es va quedar perplex i de seguida li va ensenyar a en Sergi, que el primer què se li va passar pel cap va ser voler anar a la masia a trobar respostes, d’una vegada! Però en Manel no les tenia totes i havia alguna cosa que li deia que seguissin buscant per aquell despatx que o era la única pista que trobarien.
Però en Sergi desprès de donar-li moltes voltes va sortir corrents cap a la masia, necessitava obtenir respostes clares! Qui era ell realment? On era l’Elsa? Que tenia a veure el director i en Manel, en tota aquesta història? Que era el que amaga aquella maleïda masia? Que el malson s’acabés d’una vegada, però amb tot resolt, no pararia fins tenir aquesta historia resolta.
En Manel el va seguir, per aturar-lo i ensenyar-li l’altre pista que havia trobat, en Sergi al veure-la es va quedar impactat no s’esperava trobar allò."

Google Docs

Per saber com funciona el google docs, hem treballat en petit grup.
El primer que hem de tenir, és un compte a gmail i desprès saber les direccions de totes les persones amb les que vols compartir la informació.
Un cop tenim aquestes dades, comencem la feina repartint-la entre els membres del grup (Berta Àlvarez, Ada García-Galceran, Abel Lorente i jo), per obtenir finalment un resultat, que serà el conjunt de les aportacions de tots els components del grup. Permet tenir interaccions entre ells, revisant conjuntament, aportant dades, idees.
Per tant, permet compartir un document, presentacions, formularis i fulls de càlculs, publicar-los i te la opció de poder convidar per compartir-lo i així els convidats modificar-lo.
A continuació explico com crear i compartir cadascun:

DOCUMENT
La Berta ha creat un document, compartint-lo amb els altres membres del grup, seguint els passos següents: crear nuevo – documents – s’escriu el text – compartir – invitar usuario – enviar.
Un cop enviat han hagut diverses interaccions entre d’elles la meva que preguntava com sabíem qui era la persona que ha escrit, per saber-ho has d’anar a: archivo – ver historial de revisión.
I per poder compartir-ho amb tothom, sense haver de posar les adreces una a una i sense saber-les, hem d’anar a: compartir – publicar a una pàgina web – publicar documento. I si vols posar-ho a alguna pagina, tan sols s’ha de copiar l’enlllaç.

GoogleDocs

PRESENTACIÓ
La presentació l’he començat jo (archivo nuevo – presentation), aleshores l’he compartit, seguint els mateixos passos que els anteriors i entre tots l’hem seguit, modificant coses i creant de noves, per crear noves diapositives, s’ha d’anar a diapositivas –diapositiva nueva. Interactuant també entre nosaltres, per poder fer-ho hem hagut d’anar a: iniciar presentación – comentar.
La presentació és dels ordinadors portàtils i els llibres digitals a les aules.

Els ordinadors portàtils i els llibres digitals a les aules

FORMULARI I FULLS DE CÀLCUL
La finalitat és recollir dades numèriques generals i desprès utilitzar gràfics.
Nosaltres l’hem utilitzat per crear un formulari, que hem creat entre tots i l’hem anomenat “Si fossis...”, per poder crear-lo hem hagut d’anar a: crear nuevo – form. Un cop fet l’hem compartit i cadascú l’ha obert i l’ha fet, quan l’hem acabat hem clicat a – enviar – i automàticament es crea un full de càlcul que l’envia per correu, i que a mesura que cada membre del grup envia el formulari, el full de càlcul es va completant.
Si fossis...?

Fem una cançó a música!!

A música hem hagut de crear una cançó en grups, el meu meu esta format per la Berta Alvarez, l'Anna Gozàlvez, la Judith Jodar i jo. La nostre cançó és:

Anar a dormir

Ara ja és tard
el sol ha marxat
i al llit hem d’anar
per a descansar.

Directes al bany
amb sabó i raspall
pijama a la mà
i mitjons ben alts.

Anirem a dormir
fins demà al matí
estarem ben descansats
per poder cantar

Cordem el pitet
per estar ben nets
mengem i mengem
i així creixerem

Desprès de sopar
ens rentem les dents
fem un pipi
i ens posem al llit

Anirem a dormir
fins demà al matí
estarem ben descansats
per poder cantar

Un conte expliquem
i somnis tindrem
un petó farem
i els ulls tancarem

Dormim i somiem
el sol ha sortit
ens fan un petó
i saltem del llit

Anirem a dormir
fins demà al matí
estarem ben descansats
per poder cantar



Proposta didàctica: Amb la nostra cançó, el que volem treballar, són els elements que s’utilitzen en l’hàbit d’anar a dormir, com per exemple: rentar-se les dents (ens cal raspall i pasta de dents), dutxar-nos (ens cal sabó i aigua), i així amb tots els conceptes que apareixen en la nostra cançó.
Amb això afavorirem el vocabulari i sobretot i el més important: els hàbits.
També donarem importància a la gestualitat dels infants cantant durant la cançó, i treballarem el ritme, que en aquest cas, és repetitiu i fàcil, ja que està en tempo 4/4.

Auditori

Museu
En el museu hi ha diverses sales:

Sala d’Interactiu, que esta pensada perquè els nens experimentin amb els instruments, segons l’edat hi han dues activitats diferents:
......- P3-P5. Visita lliure, es tracta en dividir-los en grups i de donar-los un cartell que es pengen, dels instruments originals. Es pretén que sigui un material de suport per a l’aula. La intenció és que els nens puguin descobrir els instruments (els professors han d’anar a sessions prèvies).
......- P5-2n de primària. “Vine a trobar el teu instrument amic”. En aquesta edat se’ls hi dona el cartell de la silueta dels instruments, per tant s’ha de treballar primer a l’aula el material, per poder identificar la silueta de l’instrument. Per fer l’activitat es divideixen en grups de vuit i un a un, surten i busquen pel museu, quan el troben es criden als companys i s’ha de descobrir, analitzar-lo buscant les característiques (com es fa sonar, les seves notes, etc.), veure que cada instrument fa diferents notes (+greu, +agut).

La filosofia o idea del museu és agrupar per famílies els instruments. Que és el que els fa sonar (percussió, amb que, etc.). Diferenciar els instruments de diferents cultures, analitzar-los, comparant-los.

Sala del pròleg (les nostres musiques), on es diferencien dues activitats, el petit orfeó i l’orfeó i segons això els audiovisuals varien i canvien. És una sala que a les parets estan els instruments que apareixen i desapareixen, per tant, els nens interactuen, tot i que per els nens més petits es fa passat perquè l’explicació és eterna, aquesta és una presentació del que tenen en el museu.

Sala del teclat, es pot confondre amb la sala on estan els pianos, per això centre l’atenció als nens ja que els instruments s’assemblen als pianos però no ho són tot i que el mecanisme per fer so és pràcticament el mateix.

Sala romanticisme, es troben els violins que dins d’aquests el que crida l’atenció és el violí bastó; Les arpes que els sorprèn la col·locació de més grans a més petites, el perquè les cordes son de diferents colors, perquè unes tenen pedals i altres no; les flautes que la que agrada més i els impacta és la flauta de vidre; col·lecció de pianos, on es troba el piano arpa que s’aprofita per explicar les cordes llargues i curtes; i finalment trobem el tambors, entre ells el tamborí (instruments que hem van donar a mi amb el cartellet).

Sala instruments del món i moderns, és una sala que dona joc a les escoles que tenen nens immigrants, ja que aquest els reconeixen i poden explicar i les seves experiències si l’han tocat alguna vegada.

Espai-terra-Viu la música, és una sala en forma de bola del món que per fora en cada país tenen escrit l’instrument i dins hi ha un vídeo que explica els diferents instruments de les diferents cultures, com es van crear, com es toquen, etc.

Durant l’activitat que fan cal ajudar-los amb el piano i el violí donant-los pistes, ja que són els mes complicats de distingir entre ells. Un cop s’arriba al romanticisme i s’ha vist, s’han hagut d’haver trobat tots els instruments.

Normalment als mes petits s’explica primer i desprès es va a la sala d’interactivitat, nosaltres ho vam fer al revés.

Concert – “Corda i descorda”

La presentació del concert la va fer Paco Mir. Els instruments que la formaven eren dos violins, una viola, un violoncel, una guitarra i una guitarra elèctrica, que anaven entren un a un de diferents formes.

Primer va entrar un violí per les escales centrals i quan estava a baix va fer la broma del mòbil, desprès l’altre violí també per les escales centrals, la viola ja estava a l’escenari però el que la tocava va entrar amb la guitarra com si fos un sac, desprès entra el violoncel amb ajuda d’un violí per les escales centrals i finalment entra el guitarrista en silenci perquè no el sentin. Més tard entra el violonchelista amb un regal pel guitarrista que és la guitarra elèctrica.
.
Violí...........................Violí...........................

.

Viola..............................Violoncel
.......
....Guitarra.....................Guitarra elèctrica

Un cop estan tots van tocant cançons, imiten sons com per exemple el del animals que el fa el gos, la viola la gavina i el violoncel la vaca. Seguidament els dos violins toquen la cançó la gallina ponicana.



Tot el concert és una espècie de teatre també. Un dona corda a l’altre perquè toqui, fan de cavallers i es disfressen, sona el mòbil i imiten el so.

Fan un teatret amb la cançó del rossinyol de França, mentre la toquen.

Arriba una carta del director i entra amb una sirena d’urgència i aleshores fan sortir a quatre persones (normalment nens) perquè facin de directors cadascun a un instrument.


Hi ha un moment que a l’escenari es queda la guitarra sola i entren els violins pels dos costat i el violoncel per a baix. Toquen plou i fa sol, que fan sons amb la mà picant a l’instrument augmentant el ritme i a la vegada jugant amb les cordes.

Es queden el violoncel, la guitarra elèctrica i el violí a l’escenari i aleshores pregunten qui fa anys i decideixen tocar el cunapleaños, que el violoncel toca “cuna”, el violí “pleaños” i la resta acompanyen.

S’adorm el guitarra, aleshores fan que els nens participin i ajudin a despertar-lo i seguidament toquen unes nanes, al despertar-se diu que ha somiat que tocava la guitarra a set mans cosa que fa que vulguin comprovar-ho i la toquen (somni-realitat).


Toquen la cançó “tres,sis,nou” i animen a que els nens cantin. Desprès “El Joan petit quan balla”, perquè els nens aplaudeixin seguint el ritme.

Per finalitzar el concert diuen: Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest concert s’acabat. (fent els sons dels gos i del gat).

Aquest concert podria ser adequat per a nens de dos anys, ja que és interactiu, expliquen com són els instruments i al ser tipus teatre ho aprenen indirectament. El concert dura 50 minuts però no es fa gens passat.

Conferència

L’Auditori ofereix un pack, que consta de una xerrada conjunta, visita a museu i un concert.

Ofereixen concerts cada dia, que es fan a l’auditori , on també es poden fer activitats i la visita la museu, que ofereixen una exposició permanent que parteix de p3-p5 i p5-2n primària, es fan visiten adequades a les necessitats, pot ser lliure o guiada, es vol que sigui un complement a l’aula i té recursos pel professorat. També hi ha l’Escola de Música (SMUC).

El que es vol aconseguir o es pretén és que s’interacciona i reacciones, que es vegi que la musica es plural, que ens efecte a tots. L’objectiu és apropar a la musica de qualitat al màxim de gent possible i donar un servei educatiu pensat per tots (0-100 anys).

La musica forma part d ela nostre vida des de que naixem, des de l’inici, per exemple una veu aguda ajuda al cervell, com quan parlem als nadons.

El concert està pensat per transcendir a traves d’ell, per tant s’ha de treballar abans a classe i desprès també, per això abans es passa als mestres una guia. L’objectiu és educar, acompanyar a la persona que va, els nens aprenen indirectament, ja que expliquen, ensenyen mentre interaccionen, la musica és la que parla, vivint-la cadascú a la seva manera (protagonista), la dansa i el moviment l’acompanyen.

Per fer un concert, s’ha de parlar amb un music (que es vol treballar, quins instruments, etc.), un col·laborador especialista, un pedagog musical, tècnic de llums i gestió, per poder anar en davant amb el projecte que per estar acabat es triga un any.

Com conclusió es pot dir que:

Fan: Concerts, formació per mestres, edició de materials, concerts familiars, participació (pugen a l’escenari, que és un espectacle liderat per especialistes)

L’objectiu: impactar, interessar per la musica i la gent acabi fent musica, potenciar que pugui experimentar i gaudir, per així emocionar-se i aprendre, per estimar-la (aprendre sense ser ensenyats)

La conferencia es conclou fent referència al director Simon R. “La musica no és un luxe, sinó que la necessitem com l’aigua que bevem”