A classe la Roser Ros ens ha citat un poema de Narcís Comadira, desprès ens ha ensenyat tres imatges, un bosc verd, una flor de neu i una fulla de tardor, amb les quals havien de completar el poema. El meu ha quedat així:
Pitroig, ¿no has pas vist un paradís tot verd on el meu cor, soliu, pensa que es perd, lluny de les boires de tardor, enmig d'un prat tot ple de flor?
Sota quina fulla t’amagues? Et busco i ja t’he trobat! Blanca, rodoneta i amb plomes et bufo i voles.
Junt una fulla seca de tardor que de l’arbre ha caigut i suament ha volgut amagar una blanca flor.
La Viquipèdia és l’edició en català de la Wikipedia, que és una enciclopèdia lliure on tothom pot entrar i afegir informació i crear-ne de nova, una de les coses que he après quan he fet la pràctica i afegir enllaços tan interns com externs, una altre de les coses que també he après, ja que es fa de manera diferent que en els blogs.
Així que el que he fet jo és crear la pàgina que explica el que és escoltar, el perquè ho fem, etc., on he enllaçat les pàgines que expliquen el que és el desig, la intuïció i la veu, la qual he anat a la seva pàgina i he ampliat informació i també he fet enllaços en les paraules “so i aparell fonedor”.
- Classificació: · Científica: és un aeròfon · Tradicional: és un instrument de vent
- Materials utilitzats: · Manega · Embut · Broquet d’una trompeta de joguina · Paper de diari. · Tub petit. · Plàstic elàstic. · Cinta metàl·lica. · Tisores. · Ganivets.
- Descripció de la construcció.
El primer ha fer és agafar el plàstic elàstic i posar-lo a la part superior del broquet, aleshores agafar el tros de paper de diari i enrotllar-lo al voltant de la manega fins aconseguir el gruix que té el broquet de trompeta i encaixar-l’ho de manera que la manega tensi una mica el plàstic, perquè quan es bufi vibri i soni, un cop fet s’enganxa amb cinta metàl·lica, perquè l’aire a l’hora de bufar no s’escapi. A l’altre extrem de la manega s’encaixa un embut. Amb el trombut gran he fet el mateix procés, però amb la manega més llarga i sota el broquet en lloc de posar-hi paper de diari he posat el tub petit, serrant-lo, fins que encaixes dins del broquet i un embut més petit. Això ho he fet per demostrar que segons la allargada de la manega sonarà més agut o més greu i perquè es notes la diferència ho he fet exagerat. Quan més llarga és, sona més agut.
- Manual d’utilització:
Pel filtre groc bufar i ja sonarà. Hi ha opcions de fer efectes, tapant i destapant l’embut es creen diferents sons, tapant el tros que toca la manega al filtre, es talla el so. Afegint embuts podem variar sons.
El so que fan son els següents, el primer és el curt, el més greu i el segon el llarg, el més agut:
A continuació poso la foto dels dos OMNIS:
Adjunto un power point que he fet amb fotos de tots els pasos a seguir:
A classe de comunicació, la Roser ens ha dictat diversos refranys, que desprès hem hagut d'agafar parts de cadascun i combinar-los amb altres i crear-ne de nous. Un cop fet, hem hagut de llegir-los en veu alta i alhora hem pogut veure que molts refranys eren compartits amb altres companyes. El meus, us els podeu llegir a continuació:
Qui t’entengui................Dins del pot petit ha de patir......................no es pot viure.
Qui vol presumir...........Qui no s’arrisca se les pensa totes...........es desespera.
Qui menja sopes............Dins del pot petit té el cap ple de fum........no té el seny gaire eixerit.
La percepció de la setmana els colors la mana! Dilluns el negre dels ulls. Dimarts portem l’ataronjat a les arts. Dimecres les fulles són grogues. Dijous un to marró de nous. Divendres les roses sóntendres. Dissabte el vermell és apte. Diumenge el color gris se’l menja.
Entradas
