Educación prohibida
Hace 13 años
martes, 8 de diciembre de 2009
lunes, 7 de diciembre de 2009
Vídeo.
Per crear aquest vídeo he utilitzat el programa Windows Movie Marker, que es una aplicació del Windows Media i es pot trobar en el vostre equip . Adjuntant fotografies, musica, vídeos, diapositives a l’inici i al final i lletres en algunes de les fotografies, amb les animacions corresponents.
Per passar d’una fotografia a l’altre he posat transicions diferents, intentant no repetir-ne cap, per tal de veure les diferents que hi han.
Amb la música el que he fet es anar tallant trossos, de tal manera que la cançó estès sencera sense repeticions, però amb les alteracions dels vídeos, i també he utilitzat la possibilitat de “fundido de entrada” i “fundido de salida” .
En un dels vídeos he utilitzat el mode silenci i li he tret el so, els altres, tenen el so real, però he tallat alguns trossos, i en un d’ells com que era molt llarg i algunes imatges del mig no m’interessaven posar-les, he hagut d’anar tallant el vídeo de tal manera que sembles que era un de sol.
El meu vídeo és del Nadal de l’any passat:
Per passar d’una fotografia a l’altre he posat transicions diferents, intentant no repetir-ne cap, per tal de veure les diferents que hi han.
Amb la música el que he fet es anar tallant trossos, de tal manera que la cançó estès sencera sense repeticions, però amb les alteracions dels vídeos, i també he utilitzat la possibilitat de “fundido de entrada” i “fundido de salida” .
En un dels vídeos he utilitzat el mode silenci i li he tret el so, els altres, tenen el so real, però he tallat alguns trossos, i en un d’ells com que era molt llarg i algunes imatges del mig no m’interessaven posar-les, he hagut d’anar tallant el vídeo de tal manera que sembles que era un de sol.
El meu vídeo és del Nadal de l’any passat:
domingo, 6 de diciembre de 2009
El llenguatge.
Llenguatge: en el llenguatge sempre hi ha un emissor (que emet el missatge), un receptor (que rep el missatge) i un canal, que pot ser audiovisual, musical, personal, etc, i que és necessari per poder transmetre i depenen de com es diu es por interpretar i arribar d’una manera o d’una altre.
Pot ser una comunicació no directe, però sempre busca una resposta.
Amb el llenguatge sempre estem venen i el receptor vulgui o no compra.
Diferenciem entre 3 llenguatges, que a partir del que s’ha dit a classe hem hagut de fer tres definicions de cadascun:
Llenguatge quotidià. 1. És la principal via de comunicació 2. És el primer que s’aprèn 3. És el més espontani
Llenguatge poètic. 1. És un llenguatge aparentment melòdic amb un ritme 2. Aporta representacions mentals, imagines 3. Té una figura amb funció estètica, organitzada
Llenguatge publicitari. 1. És un llenguatge molt persuasiu 2. Es dirigeix a un cert públic que selecciona 3. Busca una resposta en un temps determinat
Pot ser una comunicació no directe, però sempre busca una resposta.
Amb el llenguatge sempre estem venen i el receptor vulgui o no compra.
Diferenciem entre 3 llenguatges, que a partir del que s’ha dit a classe hem hagut de fer tres definicions de cadascun:
Llenguatge quotidià. 1. És la principal via de comunicació 2. És el primer que s’aprèn 3. És el més espontani
Llenguatge poètic. 1. És un llenguatge aparentment melòdic amb un ritme 2. Aporta representacions mentals, imagines 3. Té una figura amb funció estètica, organitzada
Llenguatge publicitari. 1. És un llenguatge molt persuasiu 2. Es dirigeix a un cert públic que selecciona 3. Busca una resposta en un temps determinat
Dictat dibuixat!
A classe ens ha dictat la paraula por i alegria. I les hem hagut de representar cada una en un foli diferent de la mateixa mida i amb colors de cera que vulguèssim. 
Per la por he utilitzat el negre i per l'alegría el groc, taronge, vermell, rosa i verd.
Tinta xina.
A classe hem treballat les possibilitats que té la tinta xina, per fer-ho vam agafar unes plantetes i escoltant música en total silenci vam anar pintant-les en diferents mides de papers i amb pincells de diferents gruixos, no es podia ni compara, ni pensar, havien de mirar-la i un cop la teníem interioritzada pintar-la.
El meu resultat ha estat el següent:
El meu resultat ha estat el següent:
Desprès per veure les diferències de textures de la tinta xina que una era més aigualida que l’altre, una mateixa planta pintada de diferents maneres, etc. s'han penjat diferents dibuixos de la classe:
sábado, 5 de diciembre de 2009
La nit que la muntanya va baixar al riu.
Llegint el aquest llibre, he arribat a la llegenda "Vida i martiri de santa Eulàlia" i al dir-me Eulàlia m'ha fet gracia trobar-la, a continuació la podreu llegir.
Vida i martiri de santa Eulàlia
En una masia de Sarrià, coneguda com can Desert, hi vivia al segle tercer de l’era cristiana una família de pagesos amb una filla de pocs anys anomenada Eulàlia. De ben petita, la nena es va convertir al cristianisme i ens mostrava especialment generosa amb els pobres, a qui feia caritat d’amagat dels pares. Per donar almoina, de vegades fins i tot s’havia vist obligada a enganyar-los. Conten que en una ocasió travessava el jardí amb una faldada de rosegons de pa per repartir entre els pidolaires que feien cua ala reixa del carrer. Abans d’arribar a la reixa va topar amb son pare que tornava de fora:
............-Què, hi portes a la falda? – va cridar l’home amb veu malhumorada.
............La nena, morta de por, va respondre que hi portava flors.
............-Les vull veure! – va exigir el pare.
............La petita Eulàlia va obrir el vestidet i ella va ser la primera de meravellar-se en veure com Déu havia obrat el miracle de convertir els rosegons de pa en una faldada de flors de tots colors.
Vida i martiri de santa Eulàlia
En una masia de Sarrià, coneguda com can Desert, hi vivia al segle tercer de l’era cristiana una família de pagesos amb una filla de pocs anys anomenada Eulàlia. De ben petita, la nena es va convertir al cristianisme i ens mostrava especialment generosa amb els pobres, a qui feia caritat d’amagat dels pares. Per donar almoina, de vegades fins i tot s’havia vist obligada a enganyar-los. Conten que en una ocasió travessava el jardí amb una faldada de rosegons de pa per repartir entre els pidolaires que feien cua ala reixa del carrer. Abans d’arribar a la reixa va topar amb son pare que tornava de fora:
............-Què, hi portes a la falda? – va cridar l’home amb veu malhumorada.
............La nena, morta de por, va respondre que hi portava flors.
............-Les vull veure! – va exigir el pare.
............La petita Eulàlia va obrir el vestidet i ella va ser la primera de meravellar-se en veure com Déu havia obrat el miracle de convertir els rosegons de pa en una faldada de flors de tots colors.
............Quan la nena ja era més grandeta, l’emperador Dioclecià de Roma va prohibir la religió cristiana i va enviar missatgers a tots els racons de l’imperi amb ordres adreçades als governadors d’empresonar i matar tots els seguidors de la nova religió. El governador de Barcelona era un tal Dacià, i, com a bon governador, volia complir al peu de la lletra l’ordre imperial. La petita Eulàlia de Sarrià va baixar a Barcelona a plantar-li cara al seu palau:
............-Què hi tens, contra els cristians? – va dir la xiqueta, que tutejava a tothom –. Quin mal t’han fet perquè els persegueixis d’una manera tan bèstia? Doncs jo sóc cristiana! Perquè ho sàpigues.
............El governador va quedar parat per tanta valentia:
............-Quants anys tens mocosa?
............La nena va respondre que ja havia complert els tretze i el governador va amenaçar-la amb tretze turments si no renunciava ipso facto a la seva religió. Com que la nena si va negar en rodó, el governador va ordenar als botxins que comencessin la tanda de tortures, fins que aquella desvergonyida cedís. Va tancar-la un quant temps a la presó i, veient que continuava ferma en les seves creences, van assotar-li l’esquena amb un flagell fet de vidres i de punxes. Com que la nena no cedia, amb tenalles i ganxos de ferro li arrencaren la pell a tiretes. Tot seguit van fer-la passejar descalça damunt d’un caliu de brases roents i desprès amb les mateixes brases li van cremar els pits. Davant la tossuderia de la nena, van aplicar el sisè turment, que consistia a fregar-li les ferides amb bocins de pedra tosca, i desprès les hi van ruixar amb oli bullent. En acabat, les hi van regar amb plom que havien fet fondre, i com si no n’hi hagués prou, van submergir-la dins d’una bassa plena de calç viva, que fins i tot feia desaparèixer les pedres.
............-Què hi tens, contra els cristians? – va dir la xiqueta, que tutejava a tothom –. Quin mal t’han fet perquè els persegueixis d’una manera tan bèstia? Doncs jo sóc cristiana! Perquè ho sàpigues.
............El governador va quedar parat per tanta valentia:
............-Quants anys tens mocosa?
............La nena va respondre que ja havia complert els tretze i el governador va amenaçar-la amb tretze turments si no renunciava ipso facto a la seva religió. Com que la nena si va negar en rodó, el governador va ordenar als botxins que comencessin la tanda de tortures, fins que aquella desvergonyida cedís. Va tancar-la un quant temps a la presó i, veient que continuava ferma en les seves creences, van assotar-li l’esquena amb un flagell fet de vidres i de punxes. Com que la nena no cedia, amb tenalles i ganxos de ferro li arrencaren la pell a tiretes. Tot seguit van fer-la passejar descalça damunt d’un caliu de brases roents i desprès amb les mateixes brases li van cremar els pits. Davant la tossuderia de la nena, van aplicar el sisè turment, que consistia a fregar-li les ferides amb bocins de pedra tosca, i desprès les hi van ruixar amb oli bullent. En acabat, les hi van regar amb plom que havien fet fondre, i com si no n’hi hagués prou, van submergir-la dins d’una bassa plena de calç viva, que fins i tot feia desaparèixer les pedres.
............Veient que en sortia viva, els botxins van recórrer el desè turment, sens dubte el més conegut i horrible de tots. Van ficar l’Eulàlia dins d’un barril que tenia les parets folrades de claus, d’esquerdills de vidre i pedres cantelludes, i van fer-lo rodolar carrer amunt i carrer avall, fins a tretze vegades, per un carreró de vora la catedral, conegut des d’aquesta salvatjada com la Baixada de Santa Eulàlia. Després, feta una nafra de cap a peus, van tancar-la en un corral infestat de puces afamades, que se la menjaven de viu en viu. A la sortida del corral, li van treure la roba i van lligar-la dalt d’un carro perquè tots els barcelonins la veiessin despullada. Déu, però, no ho va permetre. Tan aviat com el carro va arrencar, es va posar a nevar i la neu va cobrir el seu cos amb una túnica blanca. Llavors els botxins van aplicarà el tretzè i últim turment: van clavar-la en una creu en forma de X que havien aixecat al mig del Pla de la Boqueria, fins que, finalment, la noia va morir.
............Els cristians de Barcelona van recollir el seu cos i van enterrar-lo a la catedral. Anys més tard, quan el papa va fer-la santa, van omplir d’imatges i capelletes els indrets de la ciutat on Eulàlia havia viscut i patit el martiri. Admirats pel comportament d’aquesta santa, que havia sabut suportar amb valentia totes les tortures imaginables d’aquest món, van considerar que era el millor exemple a seguir per a tots els barcelonins, i van nomenar-la patrona de la ciutat. Una de les capelles més concorregudes és la del claustre de la catedral, on santa Eulàlia és acompanyada per tretze oques en record dels anys que va viure i dels turments que va haver de patir.
COLL, PEP. "Vida i martiri de santa Eulàlia", A: La nit que la muntanya va baixar al riu: llegendes d'arreu de Catalunya. Barcelona: La Galera, 2008. p. 92-95
jueves, 3 de diciembre de 2009
Eines de suport.
Aui a classe de TIC, hem treballat els mapes conceptuals i els fluxogrames, que són dues eines de suport, que serveixen per representar la realitat, ajudant-nos a organitzar les coses per entendre-les millor.
Els mapes conceptuals, serveixen per representar situacions, organitzant les idees principals en forma gràfica.
El programa que utilitza és el Cmap Tools, que permet mostrar l’estructura mental de la realitat. Aquest programa s’ha de descarregar per poder utilitzar-lo. Per començar a crear-ne un cliques a on et diu “doble clic para crear un concepto” i escrius, per fer una fletxa cliques a sobre d’on surt l’icona de les dues fletxes a sobre del requadre escrit i arrossegues cap on vulguis i sempre et sortirà al mig un connector que s’ha d’escriure. Per canviar d’estil de fletxes’ s’ha d’anar al desplegable Ventana – Mostrar estilos i et surt una finestreta petita on esculls el que et vagi millor. Un cop fet l’haurem d’exportar, així que anirem al desplegable Archivo – Exportar Cmap como – Imagen, esculls la carpeta i el nom.
Per practicar el programa i els mapes conceptuals, hem realitzat un sobre un sopar de Nadal.
El text és: "Sopar de NadalPer Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12."
El resultat del meu mapa conceptual és el següent:
Els fluxogrames, són una eina per representar processos que fem per realitzar una tasca.
El programa utilitzat ha estat Gliffy, que permet poder crear, guardar i editar diagrames de flux. És un programa online que no cal descarregar-se per poder utilitzar-lo. Per començar a crear-ne un cliquem a “Flow Chart” on apareixen diferents formes de simbologia per entendre’ls, les quals s’han d’arrossegar al tros on surten els quadrets tipus foli. La forma ovalada indica l’inici i el final de l’acció, el rectangle indica les instruccions o passos a seguir i el rombo les decisions a prendre. Per escriure tan sols cal clicar a sobre i començar a escriure, per fer le slineas de connexió, a dalt, cliquem la línea que hi ha dibuixada i la fem i si volem escriure al costat de les línees fora dels requadres cliquem a la A. Per moure de lloc cada una clicarem la fletxa i ho farem. Un cop fet anem al desplegable File – Save – i desprès un cop guardat, l’haurem d’exportar com imatge i anirem altre cop al desplegable File – Export a JPEG.
Per practicar el programa i els fluxogrames ha classe hem tractat el tema de creuar un semàfor. El resulatat de la meva pràctica es el següent:
Els mapes conceptuals, serveixen per representar situacions, organitzant les idees principals en forma gràfica.
El programa que utilitza és el Cmap Tools, que permet mostrar l’estructura mental de la realitat. Aquest programa s’ha de descarregar per poder utilitzar-lo. Per començar a crear-ne un cliques a on et diu “doble clic para crear un concepto” i escrius, per fer una fletxa cliques a sobre d’on surt l’icona de les dues fletxes a sobre del requadre escrit i arrossegues cap on vulguis i sempre et sortirà al mig un connector que s’ha d’escriure. Per canviar d’estil de fletxes’ s’ha d’anar al desplegable Ventana – Mostrar estilos i et surt una finestreta petita on esculls el que et vagi millor. Un cop fet l’haurem d’exportar, així que anirem al desplegable Archivo – Exportar Cmap como – Imagen, esculls la carpeta i el nom.
Per practicar el programa i els mapes conceptuals, hem realitzat un sobre un sopar de Nadal.
El text és: "Sopar de NadalPer Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12."
El resultat del meu mapa conceptual és el següent:
Els fluxogrames, són una eina per representar processos que fem per realitzar una tasca.
El programa utilitzat ha estat Gliffy, que permet poder crear, guardar i editar diagrames de flux. És un programa online que no cal descarregar-se per poder utilitzar-lo. Per començar a crear-ne un cliquem a “Flow Chart” on apareixen diferents formes de simbologia per entendre’ls, les quals s’han d’arrossegar al tros on surten els quadrets tipus foli. La forma ovalada indica l’inici i el final de l’acció, el rectangle indica les instruccions o passos a seguir i el rombo les decisions a prendre. Per escriure tan sols cal clicar a sobre i començar a escriure, per fer le slineas de connexió, a dalt, cliquem la línea que hi ha dibuixada i la fem i si volem escriure al costat de les línees fora dels requadres cliquem a la A. Per moure de lloc cada una clicarem la fletxa i ho farem. Un cop fet anem al desplegable File – Save – i desprès un cop guardat, l’haurem d’exportar com imatge i anirem altre cop al desplegable File – Export a JPEG.
Per practicar el programa i els fluxogrames ha classe hem tractat el tema de creuar un semàfor. El resulatat de la meva pràctica es el següent:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
