Us desitjo un molt BON NADAL!!
Ànims i sort als exàmens!!
Magisteri Infantil
Ànims i sort als exàmens!!
Un cop experimentat i descobert tot aixó, vam fer-ho a la taula sobre paper d'embalar plasmant tot alló que ens deien (el mar, una tempesta, pluja, amb el puny, un dit, tres dits, les dues mans, etc.), i el resultat va ser el següent:

SOTA EL PONT
Mentre veiem la pel·lícula, se’ns va demanar que estèssim atents en el següents punts:
Coberta de la primera edició.
Diccionari català-valencià-balear.
Coberta del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.
Gran Enciclopèdia Catalana.

............Veient que en sortia viva, els botxins van recórrer el desè turment, sens dubte el més conegut i horrible de tots. Van ficar l’Eulàlia dins d’un barril que tenia les parets folrades de claus, d’esquerdills de vidre i pedres cantelludes, i van fer-lo rodolar carrer amunt i carrer avall, fins a tretze vegades, per un carreró de vora la catedral, conegut des d’aquesta salvatjada com la Baixada de Santa Eulàlia. Després, feta una nafra de cap a peus, van tancar-la en un corral infestat de puces afamades, que se la menjaven de viu en viu. A la sortida del corral, li van treure la roba i van lligar-la dalt d’un carro perquè tots els barcelonins la veiessin despullada. Déu, però, no ho va permetre. Tan aviat com el carro va arrencar, es va posar a nevar i la neu va cobrir el seu cos amb una túnica blanca. Llavors els botxins van aplicarà el tretzè i últim turment: van clavar-la en una creu en forma de X que havien aixecat al mig del Pla de la Boqueria, fins que, finalment, la noia va morir.
............Els cristians de Barcelona van recollir el seu cos i van enterrar-lo a la catedral. Anys més tard, quan el papa va fer-la santa, van omplir d’imatges i capelletes els indrets de la ciutat on Eulàlia havia viscut i patit el martiri. Admirats pel comportament d’aquesta santa, que havia sabut suportar amb valentia totes les tortures imaginables d’aquest món, van considerar que era el millor exemple a seguir per a tots els barcelonins, i van nomenar-la patrona de la ciutat. Una de les capelles més concorregudes és la del claustre de la catedral, on santa Eulàlia és acompanyada per tretze oques en record dels anys que va viure i dels turments que va haver de patir.
COLL, PEP. "Vida i martiri de santa Eulàlia", A: La nit que la muntanya va baixar al riu: llegendes d'arreu de Catalunya. Barcelona: La Galera, 2008. p. 92-95
