El que primer ens diu la guia és que ens plantejarem perquè estem aquí, i la resposta ha estat per contemplar, descobrir, preguntar-nos que és el que ens trobarem, que farem, etc.
És una experiència estàtica de vivència personal, per tant, era millor no mirar abans de que anava l’exposició.
Ens fa tancar els ulls i estar en silencia i escoltar, per veure que és el que sentim i deixar-nos portar per la música.
L’exposició FREQÜÈNCIES, és una exposició més gran del que l’artista s’imaginava. Un homenatge a la llum i al color, a la vida, ja que el que pretenia era que fos un conjunt de tots els seus altres projectes.
Cada lloc on veia l seva personalitat, l’agafava, es a dir, traslladava la globalitat a un lloc propi de la ciutat (parc del laberint). La seva base, és el que hi ha en la realitat.
Freqüències, és la primera sala a la que anem era molt fosca, amb uns miralls, que produïen diferents efectes, on línees de colors es passejaven i al final perpendicularment als miralls hi ha com unes barres de codis feta de diferents colors que es mouen de diferents maneres i poc a poc van apareixen un a un els 108 elements de la taula periòdica. Aquesta llum, és la llum que forma part del nostre dia a dia.
Ha hagut de tocar els elements que conformen la matèria i mostrar-lo en efecte de color. La combinació dels elements també parla de nosaltres, va veure el que ens aglutinava.
El que he observat és que la benvinguda ens l’ha donat la música i després els colors. El primer que m’he imaginat han estat codis de barres de colors, en canvi en els nens de seguida s’imaginen les seves caixes de colors. El que m’ha transmès primer de tot ha estat sorpresa, desprès m’ha despertat la curiositat, m’ha relaxat el conjunt de veure passar els colors amb la musica de fons i la foscor. La llum és una qüestió fisiològic i física, ja que sents els colors sobre teu.
Roda de color, ha estat la següent sala a la que hem anat, on hem pogut veure la vitalitat dels colors en una nova representació, com a sentit d’unitat. S’ha creat a partir de fotografies recollides durant 2 anys, cada franja de la roda està repleta d’aquestes imatges que ens trobem cada dia. Les ranures s’obren i es tanquen (com els ulls i la boca). A traves de la roda enganxa imatges a la paret, és a dir, la imatge del que dona voltes és la projecció de la finalitat a la pantalla. Predominen els colors pàl·lids (groc), uns colors transmeten unes emocions, altres colors transmeten altres emocions. És un joc filosòfic, la vida, la llum, la musica són moviments.
Els nens s’imaginen un llibre rodant de colors que explica la nostre vida.
Laberint, al contingut és la visió de la roda de colors que ens porta a un espai concret. És la magnitud d’un planeta en un espai, per tant, l’espai i el temps estan barrejats.
La primera reacció ha estat estirar-se al terra, des d’on es veia una forma d’estrella o copo de neu, amb molts plecs consistents. També es reflecteix en una pantalla.
Taula paròdica, ha estat la ultima sala on hem estat, que esta formada per unes taures per alumnes i una pel professor, ja que esta pensada perquè es pugui impartir classe. És una visió científica de les freqüències dels colors. Falten ja que encaren estan per descobrir.
Aquesta exposició és un estudi des de la Roda de Color i es una metàfora de la vida humana.
El que m’ha transmès tota l’exposició, ha estat primer la curiositat i relaxació, desprès una mica d’angoixa per la foscor, però tot m’ha despertat la curiositat.
És una experiència estàtica de vivència personal, per tant, era millor no mirar abans de que anava l’exposició.
Ens fa tancar els ulls i estar en silencia i escoltar, per veure que és el que sentim i deixar-nos portar per la música.
L’exposició FREQÜÈNCIES, és una exposició més gran del que l’artista s’imaginava. Un homenatge a la llum i al color, a la vida, ja que el que pretenia era que fos un conjunt de tots els seus altres projectes.
Cada lloc on veia l seva personalitat, l’agafava, es a dir, traslladava la globalitat a un lloc propi de la ciutat (parc del laberint). La seva base, és el que hi ha en la realitat.
Freqüències, és la primera sala a la que anem era molt fosca, amb uns miralls, que produïen diferents efectes, on línees de colors es passejaven i al final perpendicularment als miralls hi ha com unes barres de codis feta de diferents colors que es mouen de diferents maneres i poc a poc van apareixen un a un els 108 elements de la taula periòdica. Aquesta llum, és la llum que forma part del nostre dia a dia.
Ha hagut de tocar els elements que conformen la matèria i mostrar-lo en efecte de color. La combinació dels elements també parla de nosaltres, va veure el que ens aglutinava.
El que he observat és que la benvinguda ens l’ha donat la música i després els colors. El primer que m’he imaginat han estat codis de barres de colors, en canvi en els nens de seguida s’imaginen les seves caixes de colors. El que m’ha transmès primer de tot ha estat sorpresa, desprès m’ha despertat la curiositat, m’ha relaxat el conjunt de veure passar els colors amb la musica de fons i la foscor. La llum és una qüestió fisiològic i física, ja que sents els colors sobre teu.
Roda de color, ha estat la següent sala a la que hem anat, on hem pogut veure la vitalitat dels colors en una nova representació, com a sentit d’unitat. S’ha creat a partir de fotografies recollides durant 2 anys, cada franja de la roda està repleta d’aquestes imatges que ens trobem cada dia. Les ranures s’obren i es tanquen (com els ulls i la boca). A traves de la roda enganxa imatges a la paret, és a dir, la imatge del que dona voltes és la projecció de la finalitat a la pantalla. Predominen els colors pàl·lids (groc), uns colors transmeten unes emocions, altres colors transmeten altres emocions. És un joc filosòfic, la vida, la llum, la musica són moviments.
Els nens s’imaginen un llibre rodant de colors que explica la nostre vida.
Laberint, al contingut és la visió de la roda de colors que ens porta a un espai concret. És la magnitud d’un planeta en un espai, per tant, l’espai i el temps estan barrejats.
La primera reacció ha estat estirar-se al terra, des d’on es veia una forma d’estrella o copo de neu, amb molts plecs consistents. També es reflecteix en una pantalla.
Taula paròdica, ha estat la ultima sala on hem estat, que esta formada per unes taures per alumnes i una pel professor, ja que esta pensada perquè es pugui impartir classe. És una visió científica de les freqüències dels colors. Falten ja que encaren estan per descobrir.
Aquesta exposició és un estudi des de la Roda de Color i es una metàfora de la vida humana.
El que m’ha transmès tota l’exposició, ha estat primer la curiositat i relaxació, desprès una mica d’angoixa per la foscor, però tot m’ha despertat la curiositat.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario