Les 3 velletes

L’oïda, la memòria i la veu. Fan correr les histories pel món (d’una ban da a l’altre). La gent les rep (oïda), les pensa (memòria), les explica (la veu) i les canvien.

OÏDA: és molt tímida, treballa quan vol i es deixa emportar per uns estímuls posats en marxa sense adonar-se. No pot treballar sense la memòria, ja que algunes de les coses que la oïda agafa la memòria se les queda.

MEMÒRIA: a la memòria es queden les coses que li sorprenen, que li encurioseixen. No li agrada ensenyar-se perquè te algú que ho fa per ella, la veu.

VEU: Utilitza el llenguatge de manera mes coherent, per dir allò que s’ha escoltat i s’ha memoritzat. És una fabricació física. Podem escoltar-la, pel so que te o pel significat del que diu. Nomes existeix si te un aparell fonador format per diferents òrgans, el cos que fabrica aquest aire, fabrica un moviment per poder sonoritzar el que vol, tot aquest acompanyament es silenciós, moviment d eles mans, gestos per subratllar o acompanyar, demanar, indicar,tallar, etc. Es la mes exterior de totes, la que surt més tard.

OÏDA + MEMÓRIA -> MAGATZEM -> VEU ; Si no hi ha magatzem, no podrà haver veu.