Noia del tram

Noia del tram, tens l’esguard en el llibre,
i el full s’irisa
....................en veure’s cobejat.
I el cobrador s’intriga si giraràs el full:
sols per veure´t els ulls!

Que les cames se’t veuen
.........................................i la mitja és ben fina;
.........................................i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se’t veuen.

I la teva mà és clara
que la rosa del teu cos és tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? – Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

Joan Salvat-Papasseit

El que podem treure d'aquest poema, es que si no veus els ulls, la mirada, no pots arribar a conèixer a la persona, a veure realment la seva intimitat, "els ulls no els saben".
També hem de fixar-nos en el format en que esta escrit!