Educació i vida quotidiana.

A seminari, hem estat treballant el llibre d'Eulàlia Bosch, Educació i vida quotidiana: històries breus de llarga durada. Desprès d’haver-lo treballat hem hagut de fer un treball, el qual una de les coses que se'ns demana es extreure alguna de les frases que ens hagin sorprès i que trobéssim interessants, jo a continuació escric dues d'aquestes frases:

Ens hem de fer amb els nens: és la frase que m'ha sorprès i he trobat interessant esmentar-la. El que es pot dir, és que hem de conèixer primer als nens, per posteriorment poder-los ajudar a créixer, ensenyant-los, compartint, etc. Però primer ells a l’estar en un món desconegut on tot per a ells és nou, han d’adaptar-se, saber qui son les persones i per això nosaltres també hem d’adaptar-nos, fer-nos a ells, perquè no se sentin estrany, se sentin acollits i puguin conèixer, aprendre i créixer a traves de les nostres experiències, que a mida k es creixen les poden arribar a palpar de seguida

Simplement, intenta-ho: aquesta frase l’he trobat interessat, perquè creec que en dues paraules diu moltes coses. Hem de dir en veu alta tot el que ens imaginem quan vulguem, per fer-ho quan vulguem que l’educació no estigui o deixi de ser cosa dels experts. Hem de donar l’opinió estem en lo cert o no, donar a veure, transmetre o intentar transmetre els nostres coneixements, potser al donar la nostre opinió veiem que hi ha mes gent que te la mateixa, aleshores podríem començar una mena de debat posant en comú les opinions i acabar treien conclusions. Aquesta frase, et convidar a intentar tot allò que et feia por fer i que al cap i a la fi surts beneficiat.