El regal de la Comunicació.

El miracle de la veu.

L’impacte d’un discurs està relacionat més en com el diem, que en que diem.

Si deixem que la veu funcioni automàticament tendim a ser monòtons i que a la llarga això es pot transformar en avorriment. Per això evitem la veu monòtona, però parlant de manera natural i fàcil, intenten no variar de la mateixa manera cada vegada les entonacions que fem. A vegades quan la situació ho permet, parlem ràpid i aprofitar per ressaltar algun punt disminuint el ritme, ja que la velocitat tan sols l’hem d’utilitzar a estones, perquè es un dels signes de manca de poder. Així podem mostrar també impaciència i això s’associa en la inseguretat.

Nosaltres projectem emocions a traves d ela veu, per tant, la veu es una expressió d’allò que ens passa mentalment i físicament, quan parlem. Tot es manifesta en la veu: l’alegria, les expectatives, l’autoritat, la motivació, la por o l’interès.

Si hem tingut algun error, es nota en el control d ela veu mentres es parla, ja que li fa créixer la sensació de disconfort i d’ansietat i això et pot portar al fracàs. El to de veu, es molt important, en l’èxit de la comunicació. He de crear una veu que transporti competència, seguretat i afecte.

La veu ens fa ser humans, hem de domesticar la veu i posar el poder dels símbols amb les fonts de la vida, la respiració. La nostra ment respira. Parlar en públic a vegades ens crea una por escènica i això pot portar a tallar-nos la veu.