No hi ha any sense refrany!

A classe de comunicació, la Roser ens ha dictat diversos refranys, que desprès hem hagut d'agafar parts de cadascun i combinar-los amb altres i crear-ne de nous. Un cop fet, hem hagut de llegir-los en veu alta i alhora hem pogut veure que molts refranys eren compartits amb altres companyes. El meus, us els podeu llegir a continuació:

Qui t’entengui................Dins del pot petit
ha de patir......................no es pot viure.

Qui vol presumir...........Qui no s’arrisca
se les pensa totes...........es desespera.

Qui menja sopes............Dins del pot petit
té el cap ple de fum........no té el seny gaire eixerit.

Poema dels colors.

La percepció de la setmana
els colors la mana!
Dilluns el negre dels ulls.
Dimarts portem l’ataronjat a les arts.
Dimecres les fulles són grogues.
Dijous un to marró de nous.
Divendres les roses són tendres.
Dissabte el vermell és apte.
Diumenge el color gris se’l menja.

Qui ets tu?

Per tots sants.

Per Tots Sants castanyes,
per Nadal torrons,
per la Pasqua mona
i tot l'any bombons.

Programari Lliure.

Programari lliure

View more presentations from eulaliamc.

Postres!

Avui a clase, per treballar els diferents tipus de fang que hi ha, vermell (normal); blanc (dúctil); refectori (el que te chamota) i la manera de treballar-los,moldejant-los, etc. hem fet un postre!

Primer s'han presentat els diferents tipus de materials necessaris per treballar fang: mans, porró, base de fusta, fil de pescar, es patula i diferents pal escultors; també materials qe podem treballar, peró que no son materials plastics: esponja, ralladors de diferents grossors, xeringa i reixa per a treballar textures. I a continuació, hem anat creant el postre, per despres exposar-lo al passadís fent com a base un paper de colors diferents rodons.

Materials.

Postre fet i exposat.

Peu polidor.

Peu polidor
de la Margarideta,
peu polidor
de la Margaridó.

Toqueu-li el ... (peu, cap, ull...)
a la Margarideta,
toqueu-li el ...
a la Margaridó.

Cançó per aprendre les parts del cos!!

Power Points

Un power point, és una presentació feta amb varies diapositives dins on poden haver varis objectes, com textos, imatges, gràfics, els quals poden estar animats (l'animació). El pas d’una diapositiva a altres s’anomena transició i l’acció del ratolí que te esdeveniment, són les accions.

Hi ha tres principis que s’han de tenir en compte, alhora de fer una presentació:
- No fer un doble discurs.
- Ens ha d’aportar idees. Parlar de paraules que no es coneixen.
- Depenen dels objectius i de l’intenció, estarà bé o malament.

El mínim de lletres en una diapositiva, és 0, ja que de vegades amb imatges ja en tenim prou. El màxim depèn de com es vol treballar, el que i a qui es dirigeix, pot ser:.
- Estètic: escollir adequadament el color de la diapositiva, etc
- Tècnic: poden ser infinites, és per compartir.
- Pedagògic: presentacions adequades a l’edat, intencionalitat del color.
- Artístic: fotografies i casi bé sense lletra.

Per tant en una presentació tan sols s’han de posar paraules claus, per acompanyar, ja que la persona és la que explica, per així fer que l’espectador escolti enlloc de llegir.

El regal de la Comunicació.

El miracle de la veu.

L’impacte d’un discurs està relacionat més en com el diem, que en que diem.

Si deixem que la veu funcioni automàticament tendim a ser monòtons i que a la llarga això es pot transformar en avorriment. Per això evitem la veu monòtona, però parlant de manera natural i fàcil, intenten no variar de la mateixa manera cada vegada les entonacions que fem. A vegades quan la situació ho permet, parlem ràpid i aprofitar per ressaltar algun punt disminuint el ritme, ja que la velocitat tan sols l’hem d’utilitzar a estones, perquè es un dels signes de manca de poder. Així podem mostrar també impaciència i això s’associa en la inseguretat.

Nosaltres projectem emocions a traves d ela veu, per tant, la veu es una expressió d’allò que ens passa mentalment i físicament, quan parlem. Tot es manifesta en la veu: l’alegria, les expectatives, l’autoritat, la motivació, la por o l’interès.

Si hem tingut algun error, es nota en el control d ela veu mentres es parla, ja que li fa créixer la sensació de disconfort i d’ansietat i això et pot portar al fracàs. El to de veu, es molt important, en l’èxit de la comunicació. He de crear una veu que transporti competència, seguretat i afecte.

La veu ens fa ser humans, hem de domesticar la veu i posar el poder dels símbols amb les fonts de la vida, la respiració. La nostra ment respira. Parlar en públic a vegades ens crea una por escènica i això pot portar a tallar-nos la veu.

Educació i vida quotidiana.

A seminari, hem estat treballant el llibre d'Eulàlia Bosch, Educació i vida quotidiana: històries breus de llarga durada. Desprès d’haver-lo treballat hem hagut de fer un treball, el qual una de les coses que se'ns demana es extreure alguna de les frases que ens hagin sorprès i que trobéssim interessants, jo a continuació escric dues d'aquestes frases:

Ens hem de fer amb els nens: és la frase que m'ha sorprès i he trobat interessant esmentar-la. El que es pot dir, és que hem de conèixer primer als nens, per posteriorment poder-los ajudar a créixer, ensenyant-los, compartint, etc. Però primer ells a l’estar en un món desconegut on tot per a ells és nou, han d’adaptar-se, saber qui son les persones i per això nosaltres també hem d’adaptar-nos, fer-nos a ells, perquè no se sentin estrany, se sentin acollits i puguin conèixer, aprendre i créixer a traves de les nostres experiències, que a mida k es creixen les poden arribar a palpar de seguida

Simplement, intenta-ho: aquesta frase l’he trobat interessat, perquè creec que en dues paraules diu moltes coses. Hem de dir en veu alta tot el que ens imaginem quan vulguem, per fer-ho quan vulguem que l’educació no estigui o deixi de ser cosa dels experts. Hem de donar l’opinió estem en lo cert o no, donar a veure, transmetre o intentar transmetre els nostres coneixements, potser al donar la nostre opinió veiem que hi ha mes gent que te la mateixa, aleshores podríem començar una mena de debat posant en comú les opinions i acabar treien conclusions. Aquesta frase, et convidar a intentar tot allò que et feia por fer i que al cap i a la fi surts beneficiat.

Poesia. Biblioteca.

Aquesta activitat consistia en anar a la biblioteca de la universitat, amb un numero pensat el qual a l'arribar a la biblioteca i tenir la prestatgeria havíem d'utilitzar-lo per contar els llibres, un cop teníem els llibres, l’havíem d'obrir per la pagina corresponen al numero pensat un cop teníem la pagina havíem d'anar la línia corresponent al numero que teníem a la ment i apuntar en un full la frase, un cop fet tornar a contar tants llibres com el numero pensat i tornar a fer el mateix fins que s’acabés el temps, aconseguint una sèrie de frases, que després les hem hagut d'utilitzar per crear una poesia.

La poesia, que ha sortit d'entre aquestes frases de diferents matèries, és:

Pensamientos y deseos

Los pensamientos y deseos
nos acompañan a nosotros,
con corresponsabilidad
y responsabilidad.

Limpiando para cambiarlos
y justo encontrarlos,
con compartidas informaciones
apoyadas entre iguales.

Eulàlia Merino Cabré

So digital.

A classe hem treballat un programa bastant interessant de musica “l’Audacity”, es un programa que permet editar, barrejar i modificar música i també veus, que prèviament pots gravar en el mateix programa. També es pot silenciar un tros i/o tallar-ne un tros de la cançó i afegir-li afectes, els que nosaltres hem treballat han estat el “fadding in” i “ fadding put”.

La practica consistia en plasmar tots aquest efectes. Primer el que he fet ha estat tallar uns 10 segons de l’inici de la cançó (selecciones i vas a editar – cortar) i el mateix en el final de la cançó. Un cop fet selecciono 10 segons més i li poso l’efecte “fadding in” a l’inici i al final “fadding put”.
Desprès, fer un silenci en mig de la cançó, seleccionant la part que es vol silenciar i anar a editar - silenci. Desprès hem fet el mateix que abans, tan anteriorment com posteriorment al silenci.

Un cop fet, s’ha de guardar amb el format mp3, anant a “Archivo – exportar mp3".Per poder obrir l’archiu en altres programes.

Per poder penjar-ho al blog, s’ha d’estar registrat a “goear” i penjar allà la cançó, perquè aquesta web ens creï un codi que s’ha de posar a l’entrada que es fa al blog.

Els sons

A seminari teníem la feina d'observar tots els sons que sentíem en el trajecte des de casa fins a la facultat, veure si alguns ens han sorprès, si havia algun de nou, etc. Cadascú ha portat els seus sons, i a classe desprès els hem posat en comú. També hem discutit quins sons eren mes agradables, quins menys, quin so era nou, no el sentíem cada dia, etc.

Els meus sons, seguint en ordre el meu recorregut han estat: la porta de casa quan es tancava, la pluja, l'ascensor, cotxes, avís acústic del autobús al tancar-se les portes, la música dels altres i els plors d'un nen. Posat en comú han estat: pluja, home cantant, porta del cotxe, trons, cotxes, clàxon, gent parlant, aigua del riu, avís acústic del tren i de l'autobús, pagines del diari, ambulància, tos, esternuts, mòbil, radio, cançó, ipod, motor cotxe, parabrises, porta de casa tancant-se, talons sabates, policia, ascensor, rodes del cotxe pasant per sobre l'aigua, aspersor, frenada ferrocarril i plors d'un nen.

Treballem el fang!

Avui a classe de plàstica hem treballat el fang. Primer hem palpat la textura del fang en pols desprès li hem afegit aigua per veure que la textura canviava, fins aconseguir una pasteta. Aleshores sobre la taula, que prèviament l'hem folrat amb paper d'embalar, hem dibuixat amb el fang un cop fet, hem fet figures. Desprès hem parlat de les sensacions que ens ha produït i com es pot emplear al nens i que els hi pot aportar.

Protagonistes, ja!

Aquesta es la presentació en power point, que fem a seminari la meva companya Judith Jodar i jo, de la revista i concretament de l'article que hem escollit "Projecte d'atenció especialitzada per fills i filles víctimes de violència familiar i de gènere".

Revista

View more presentations from eulaliamc.

L'art de saber escoltar

He trobat interessant un fragment de Krishnamurti que Torralba menciona en el segon capitol "Depurar prejudicis".

"La majoria de nosaltres escoltem a traves d'una pantalla de resistència. Els prejudicis religiosos, espirituals, psicològics o científics ens priven d'una autentica escolta, també ens ho priven les nostres preocupacions diàries, els nostres desigs o expectatives, les nostres pors... I amb tot això com a pantalla, ¡escoltem! Ara bé, el que realment escoltem és... el nostre soroll, el nostre so, no el que realment s’està dient."

Les 3 velletes

L’oïda, la memòria i la veu. Fan correr les histories pel món (d’una ban da a l’altre). La gent les rep (oïda), les pensa (memòria), les explica (la veu) i les canvien.

OÏDA: és molt tímida, treballa quan vol i es deixa emportar per uns estímuls posats en marxa sense adonar-se. No pot treballar sense la memòria, ja que algunes de les coses que la oïda agafa la memòria se les queda.

MEMÒRIA: a la memòria es queden les coses que li sorprenen, que li encurioseixen. No li agrada ensenyar-se perquè te algú que ho fa per ella, la veu.

VEU: Utilitza el llenguatge de manera mes coherent, per dir allò que s’ha escoltat i s’ha memoritzat. És una fabricació física. Podem escoltar-la, pel so que te o pel significat del que diu. Nomes existeix si te un aparell fonador format per diferents òrgans, el cos que fabrica aquest aire, fabrica un moviment per poder sonoritzar el que vol, tot aquest acompanyament es silenciós, moviment d eles mans, gestos per subratllar o acompanyar, demanar, indicar,tallar, etc. Es la mes exterior de totes, la que surt més tard.

OÏDA + MEMÓRIA -> MAGATZEM -> VEU ; Si no hi ha magatzem, no podrà haver veu.

La postura idònia per a la lectura dirigida a altres.

..................Roser Ros i Marta Pla

A Gestió de la Informació, vam llegir la introducció del llibre "La nit que la muntanya va baixar al riu" i aleshores vam poder veure la importància de la col·locació de la persona i del llibre alhora de llegir en veu alta per a altres persones, com podem veure a la foto on la Roser Ros li aguanta el llibre en la postura adient a una companya.

Imatge.

Avui a classe hem estat treballant el programa GIMP, amb una fotografia i aquesta es la practica del que hem après a classe.

La fotografia numero 1, és la original que te una grandària de 8Mp.
A la fotografia numero 2 he reduït els píxels, el procés necessari per poder reduir-ho es: s'ha d'anar al desplegable "Capa" on una de les opcions que apareixen es "Escalar Capa" on s’ha de clicar i apareix una finestres on posa "Tamaño de capas" i a l'amplada es posa 400 i automàticament es posarà la de l'alçada, acceptes i així ja esta feta la reducció de píxels, la guardem a la nostre carpeta personal i ja la tenim. Podem observar que questa fotografia reduïda per nosaltres amb el programa, es veu millor que la fotografia reduïda per la pagina.
A la fotografia numero 3 es el resultat de treure un element de la fotografia original, per aconseguir-ho hem de anar a la "Caja de Herramientas" que surt a mà esquerra, i clicar a la icona que es com un cúter, anem a la fotografia i cliquem sobre un punt del tros que volem retallar, arrosseguem el ratolí fins tenir-lo tot, aleshores cliquem al mig i apareix tan sols el tros seleccionat, un cop el tenim tornem a repetir el procés que hem fet a la fotografia 2, per guardar-lo.
La fotografia numero 4 esta retocada, es a dir, la piga que tenia a la galta dreta, just sota les ulleres i sobre la cella dreta, del nen, estan eliminades i la veneta que te a la galta esquerra i la taca vermelleta del nas de la nena, estan eliminades també, per poder-ho fer, s'ha d'anar altre cop a la "Caja de Herramientas" i clicar a la icona que es com un tampó, aleshores anem a la zona del costat de la taca/piga que es vol eliminar i premen la tecla "Ctrl" es clica a aquesta zona que té el color que vols posar a sobre la taca, deixes anar la tecla i vas la taca i cliques a sobre i ja esta esborrada.
1
2
3
4

Les 3 velletes

L’oïda, la memòria i la veu. Fan correr les histories pel món (d’una banda a l’altre). La gent les rep (oïda), les pensa (memòria), les explica (la veu) i les canvien.

OÏDA: és molt tímida, treballa quan vol i es deixa emportar per uns estímuls posats en marxa sense adonar-se. No pot treballar sense la memòria, ja que algunes de les coses que la oïda agafa la memòria se les queda.

MEMÒRIA: a la memòria es queden les coses que li sorprenen, que li encurioseixen. No li agrada ensenyar-se perquè te algú que ho fa per ella, la veu.

VEU: Utilitza el llenguatge de manera mes coherent, per dir allò que s’ha escoltat i s’ha memoritzat. És una fabricació física. Podem escoltar-la, pel so que te o pel significat del que diu. Només existeix si te un aparell fonador format per diferents òrgans, el cos que fabrica aquest aire, fabrica un moviment per poder sonoritzar el que vol, tot aquest acompanyament es silenciós, moviment d eles mans, gestos per subratllar o acompanyar, demanar, indicar,tallar, etc. Es la mes exterior de totes, la que surt més tard.

OÏDA + MEMÓRIA -> MAGATZEM -> VEU ; Si no hi ha magatzem, no podrà haver veu.

EL GAT BERNAT I LA VACA PACA

El gat Bernat
Mira pel terrat
Veu un ratolí
I se’l vol cruspir

Se’l vol cruspir
Pobre ratolí
Esta espantat
Pel gat Bernat

La vaca Paca
El gat Bernat
El ratolí Martí
I el toro enamorat

Aquesta historia
Que estem cantant
Va pasar fa temps
A la granja del davant

La vaca Paca
Te una gran taca
El toro la mirat
I s’enamorat

S’enamorat
Esta encisat
De la seva taca
Ay pobre vaca

La vaca Paca
El gat Bernat
El ratolí Martí
I el toro enamorat

Aquesta historia
Que estem cantant
Va pasar fa temps
A la granja del davant

Creació d'una cançó a la classe de musica!

Noia del tram

Noia del tram, tens l’esguard en el llibre,
i el full s’irisa
....................en veure’s cobejat.
I el cobrador s’intriga si giraràs el full:
sols per veure´t els ulls!

Que les cames se’t veuen
.........................................i la mitja és ben fina;
.........................................i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se’t veuen.

I la teva mà és clara
que la rosa del teu cos és tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? – Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

Joan Salvat-Papasseit

El que podem treure d'aquest poema, es que si no veus els ulls, la mirada, no pots arribar a conèixer a la persona, a veure realment la seva intimitat, "els ulls no els saben".
També hem de fixar-nos en el format en que esta escrit!

Referent artístic en volum: Hundertwasser

Avui a clase hem estat treballant la construcció, posant-nos com a referent un parell d'artites, un del quals era Hundertwasser, treballaba amb multitud de colors i colors brillant, formes orgàniques, reconciliació dels humans amb la naturalesa, té un fort individualisme i rebutjaba la línea recta i deia que es la "herramienta del diablo", s'inspiraba amb espirals. Incorpora caracteristiques naturals als paisatges (vegetació, molt verd), amb formes irregulars, li agradaba posar columnes. La feina que tenia, era agafar edificis vells i restaurar-los.

Roman en el seu estil "sui generis" i els seus dissenys poden recordar als d'Antoni Gaudí, tot i que es comparat amb Gustav Klimt.

Canço de saltar a corda

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

MARAI MERÇÈ MARÇAL

Els sentits.

Els sentits ordenats són: ESCOLTAR – PARLAR – ESCRIURE – LLEGIR - MIRADA

1. ESCOLTAR: escoltar es diferent a sentir, sentir es un acte no intencional, ja que no es decideix percebre un so, es natural, pro escoltar es un acte intencional, per tant, sentir es fàcil però escoltar es mes difícil.
En que consisteix: és un acte intencional, un acte lliure, amb l’objectiu de comprendre l’altre. Es decideix, què i a qui volem escoltar, per tant, es selectiva. Ve precedida d’un desitg que parteix d’una intuïció. Aquesta intuïció, pot portar-nos a la frustració, perquè podem crear-nos una expectativa irreal, es un obstacle també el escoltar a qui volem i no a qui devem escoltar, agafem idees equivocades (no tenim temps d’escoltar a tothom, un mestre estar mes pendent de vegades de la persona que esta fen soroll i s’oblida del que l’esta escoltant. Per tant, hem de seleccionar i distingir i no fiar-nos de la intuïció.
Escoltarem si: el que em diu, m’interessa. La veu hem diu coses interessants (bones vibracions). Depèn dels ànims, estar en condicions d’escoltar.
Si escoltem podrem parlar/expressar millor, i saber que esperen.

2. PARLAR: de veu tan sols en tenim una, irrepetible, personal i única. Representa a un mateix. Tendim a disfressar-la, canviar-la, modifiquem, segons les circumstancies, l’estat en el que ens trobem, etc. (si estàs nerviós, tremola, si estàs enamorada, infantil). L veu es reveladora de com ens sentim de veritat, ens delata. La respiració, el temps, es el/a que fa, que la nostra veu canviï, és la nostra imatge.
La veu, pot transmetre, seguretat, claredat, inseguretat, dolçor, tranquil·litat, nervis, no agressivitat.
Per parlar, hem de tenir un camp lingüístic, que podrem obtenir escoltant.

3. ESCRIURE: aprenem escoltant.

4. LLEGIR: aprendrem a llegir.

5. MIRADA: tots som buscadors de mirades, el primer contacte, és buscar la mirada. Qui intercepta la mirada, baixa els ulls, a traves de la mirada pots veure si escoltes. La mirada perduda, la notes per l’obesitat dels ulls. L’estat òptic, es quan tens connectada la mirada i els ulls. Mirar la boca, quan algú parla.

La grip A

És interessant saber com hem de prevenir la grip A, es a dir, la vacuna necessària per aquesta grip i l’atenció que li hem de prestar. La gent que s’ha de prevenir perquè té més risc de contagi i ha d’estar més alerta, etc. D’això parla la Rosa Maria en el seu blog: El pas a pas de la RosaMariaRV a la Blanquerna

Com a conclusió, traiem que la grip A, és un nou virus, que dona molta febre superior o igual a 38ºC. El mecanisme d’aquesta grip és igual que la de la grip estacional.

Els infants, són els que tenen major risc de contagi. Tot i que, els infants que pateixen malalties cròniques s’ha d‘anar amb cura i les mesures s’han de tenir mes en compte i estar mes alerta.

Les mesures higièniques que s’haurien d’utilitzar, són: ventilar els espais tancats, desinfectar i netejar superfícies i objectes, no compartir ni gots ni coberts, etc , tenir les mans ben netes, tapar-se la boca i el nas quan un tos o esternuda i utilitzar mocadors d’un sols ús, tan per sonar-se com per secar-se i netejar-se les mans.

Un cop detectada la grip A, la persona contagiada, s’ha de quedar a casa durant un set dies, amb el tractament recomanat.

En quant a la vacuna, les primeres persona vacunades, seran les persones amb patologies cròniques i les dones embarassades. La resta de persones, es valorarà cada cas, la necessitat de la vacuna.

Per obtenir una informació mes extensa, a continuació, cito diversos blogs, perquè pugueu ampliar-la:

Dia a dia a l'universitat
La vida universitària de l'Anna
El dia a dia de la Judith a Blanquerna
El pas a pas de la RosaMariaRV a la Blanquerna